Resposta a Albert

Em comenta Albert al meu primer post:

"Que no saps el que ens costa als catalans ser espanyols? Mira't la pàgina del ccn.cat i potser te n'adonis que no tot és com penses.

No es tracta només d'un debat identitari, és un tema purament econòmic i de futur. Salutacions. "


et contesto:









Hola Albert,

Aquesta pàgina ja l'havia analitzat. Et passo un resum del que penso.
Dins la web hi han dues grans parts: els beneficis de la independència i l'afectació que tindria a la nòmina catalana. Anem a analitzar cadascuna.

Fem servir la mateixa eina que em proposes per veure si els arguments que presentes estan justificats. Calculadora de la Nòmina Catalana :
Salari 20000 euros bruts, IRPF 15%, 12 pagues.

Salari net actual: 17000,00 €
Salari net eliminant el dèficit fiscal (nòmina catalana): 17930,00 €
Espoli mensual: 77,5 €
Espoli anual per a la teva nòmina: 930 €
Espoli aproximat al llarg de la vida laboral (40 anys): 37200,00 €


Salari 70000 euros bruts, IRPF 45%, 12 pagues:

Salari net actual: 38500,00 €
Salari net eliminant el dèficit fiscal (nòmina catalana): 47635,00 €
Espoli mensual: 761,25 €
Espoli anual: 9135 €
Espoli aproximat al llarg de la vida laboral (40 anys): 365400,00 €


És a dir, en el pitjor dels casos (salari 70000 que molt poca gent ho té), Espanya t’expolia 761,25 euros al mes. Llavors vols dir que en cas d'independència no es pagaria IRPF, oi? O suposo que es reduiria? Promeses que fan tots els polítics. Jo crec que es mantindria. I qui m'assegura que va cap a inversions locals enlloc de més despeses de personal?


Per 930 euros a l'any, o per 9135 (nòmines poc comunes pròpies de directius que treballen mà a mà amb clients espanyols), en cas de que França, USA o Alemanya ens invadís, em sortiria a compte que l'exèrcit espanyol (amb més reservistes que qualsevol exèrcit català) em defensés contra una agressió externa, o si segresten a uns ONGs catalans que les gestions i pagament de rescats o faci Espanya, que disposa de més caixa i contactes internacionals.


Suposo que en cas d'independència el que vols dir és que es baixaria l'IRPF, no? Doncs la baixada d'impostos és el que sempre prometen tots els politics (catalans i espanyols) i mai fan, és més, els polítics catalans, pels impostos que poden controlar i tenen cedits, no sembla que faci la impressió de voler desempellegar-se d'ells, sinò com m'expliques que a Catalunya es pagui més impost de succesions que a la resta d'Espanya, i que la gran part de la riquesa vagi a Barcelona, deixant la resta de provínicies 10 cops menys del PIB.

Des del punt de vista econòmic, per ( 9130 - el suposat irpf que em cobraria l'estat català en cas d'independència) euros anuals prefereixo seguir tenint clients espanyols que no em boicotegin.

A part de la reducció en la nòmina, l'impost de societats es reduiria en un 72,4%, és a dir que enlloc del 30% actual quedaria al 9% el valor més baix de tot Europa.

Anem a veure, tú no saps que les empreses paguen l'impost de societats que lis vé en gana? És molt facil inflar despeses, dotar provisions i reduir el marge i, per lo tant, l'impost a pagar. M'he trobat amb empreses que facturen més de 10 milions d'euros que paguen menys impostos que pymes que facturen 200.000 euros, i no precissament perquè lis vagi malament.


El que sí estic d'acord és incentivar que les empreses vagin a Catalunya, i es reparteixin per la resta d'Espanya (no tot a Madrid), però amb altres idees que no siguin subvencionar, regalar terrenys o pagar menys impostos, sino realment perquè disposem de bones comunicacions i clústers empresarial de valor afegit, a preu competitiu, no de cara a la galeria. No voldria que Catalunya es convertís en un paradís fiscal per dictadors, blanqueig de capitals, narcotràfic, que és el que sembla sustenta a alguns petits estats. Per això la gestió autònoma d'infraestructures locals és suficient, amb la coordinació de les inversions estatals d'infraestructures a Espanya.

Certament Madrid insisteixo que està massa congestionat. Una de les causes que hi hagin tantes seus de multinacionals a Madrid és la política fiscal que va fer Esperanza Aguirre. Realment ho trobo injust, ja sigui a Madrid o al Pais Basc, on fa anys les empreses tenien vacances fiscals. Es va recórrer al Tribunal Europeu (pel cas del Pais Basc) ja suposava una flagrant agravi comparatiu vers altres CCAA. A tota Espanya es tindrien que pagar els mateixos impostos, que depenguin de la riquesa no de la zona geogràfica on estiguis, sinó això generaria moltes injustícies i desigualtats entre regions.


No obstant, des del CCN creiem que el model de país que cal per la Catalunya Estat, hauria de destinar part de l'espoli fiscal actual a la millora d'infrastructures, les pensions i altres serveis socials. A partir d'aquí, aquesta redistribució dels recursos seria una qüestió política a decidir en funció de qui governi l'Estat Català.

Estic dacord amb el dèficit d'infraestructures i mala qualitat de les empreses estatals de subministraments (ENDESA) i transports (els regionals de RENFE que hi han a Madrid no tenen res a veure amb els que patim aqui), però la solució és el traspàs de competències, que ja s'està fent, gestió d'infraestructures locals i la recaptació autònoma dels impostos, amb devolució d'un contingent a l'estat (que és com el model vasc, però que es tindria que fer per totes les CCAA) i disposar d'un presupost d'inversions locals. Però això no té res que veure amb la independència. Si arribes al punt de la independència, i després es fa una mala gestió, a qui em puc queixar? Espanya ja no em voldria ni veure. No podré demanar la independència de Tarragona ja que Barcelona m'expolia per poder subvencionar les xorra campanyes pixapines de ViscaBarcelona i pagar millions a Jimmy Carter i Woody Allen perque actuin com a marionetes per benefici únic de la Ciutat Condal? No veig jo model més centralista que el de Barcelunya. I Tarragona? I Lleida? Només has de veure la distribució del PIB català entre províncies.


A Catalunya l'estat central ha fet grans infraestructures: AVE, T1 (perquè volem una més gran si la T2 està mig buida), centrals nuclear, la SEAT, etc. Podria millorar-se, amb més autonomia, però la independència no és necessaria.
Considero que ningú ens ha fet perdre l'estatus de locomotora dins d'Espanya. Trobo molt més beneficiós i viable econoòmicament pertànyer a un estat de 40 milions d'habitants que a un de 6, a mí em dóna més estabilitat i quan hi han molts ulls mirant, les injustícies es redueixen exponencialment.



I si m'expolia Carod, Mas o Montilla? Perquè clar, si enlloc de presidents de comunitat són presidents d'estat, els seus salaris i despeses pujarien, no? Què et fa pensar que els nostres polítics són millors que els espanyols, que ho faran diferent i que no lis agrada la pela? Només has de veure la quantitat de Creus de Sant Jordi otorgades a personas que posteriorment han estat imputades per corrupció. Persones representatives a Catalunya com Millet, president de tota una institució cultural a Catalunya, que es casava amb tots ERC, CIU, FAES (Aznar) , etc és a dir amb la pela. Prefereixo un model competitiu i democràtic per 40 milions (estat central-autonomia), més que un radical (independència o centralisme absolut), on uns pocs tenen la majoria de poder.

Rendes immediates de la independència
A què destinarem els 22.000 milions que ja no ens espoliaran

2.700 milions d’EUR en Competències d'Estat
(1.000 milions en Contribució a la Unió Europea, 200 milions en Ambaixades i 1.500 milions per a Imprevistos, el "roc a la faixa")

2.600 milions d’EUR en Noves infraestructures
(Ports, aeroports, trens, metros, carreteres, escoles, universitats, centres d’investigació, plataformes logístiques,...)

8.200 milions d’EUR en Reduir impostos
(l'Impost de Societats al 20%, l’IRPF, en els seus diferents trams, del 24% al 15%, del 28% al 20%, del 37% al 28% i del 43% al 35%)

2.100 milions d’EUR en Polítiques socials
(Salut, educació, beques, més hospitals, Centres d'Assistència Primària, metges, R+D+i, ajudes per a la dependència, centres de dia, llars de jubilats, ...)

6.400 milions d’EUR en Pensions
(Increment de les pensions en un 10%; Constitució d’un Fons Català de Reserva de Pensions -el 1% del PIB per llei-; Reducció de cotitzacions, empresa i treballador, a la Seguretat Social del 10%)


Proposta per als Pensionistes
Amb 7 anys de fons generem les pensions d’un any

Amb l’Estat propi podrem:
1. Millorar les pensions el 10% “La Paga de la Independència”
2. Incrementar les pensions de les vídues un 25%
3. Nodrir un fons de reserva del 1% del PIB per cobrir les pensions futures


Compte d’Explotació Català
26% d’increment dels beneficis de les empreses catalanes

El Compte d’Explotació Català és un exercici -simulació- de com milloraria el Benefici Net d’una empresa catalana PIME promig, si tinguéssim un Estat Català i apliquéssim dues de les condicions de la nostra proposta:
1. Reduir l’impost de societats fins al 20%
2. Reduir un 10% les cotitzacions socials

L’estudi descansa en una mostra de 81.000 empreses amb un promig de 11,5 treballadors.
Amb això, el que passaria és que els beneficis de les empreses catalanes incrementarien un 26%.

Tot aquest argumentari es basa en el fet de que el déficit fiscal de Catalunya amb Espanya és de 22.000 milions d'euros. Les dades que jo tinc són d'un déficit per Catalunya de 6,5 %, Balears 7,4 i Madrid 9,13. Els més beneficiats són Extremadura 15, Astúries 11 i Galícia 7%.



Diguem que és un déficit de 3600 euros anuals per persona (22000 milions entre el nombre d'habitants). Si Catalunya fos independent, nomes hi haurien 159 euros de diferencia anual per un asalariat, ja que tot el botí es quedaria a Catalunya. Què poc ens hem estalviat els ciutadans,no? I el cost de la independencia? I el cost del déficit comercial amb Espanya (boicots de productes, la gent ja no faria turisme aqui, etc), que ens faria perdre el doble 4.400 millions (12,4% del PIB es el superàvit comercial que actualmente Catalunya té amb Espanya),
Les anomenades competències d'estat (noves ambaixades, despeses internacionals, noves institucions, increment de sous de parlamentaris, etc) són un cost que no beneficia al ciutadà si parlem des d'un punt de vista estrictament econòmic a curt plaç.

Per altra banda, ja s'ha calculat el dèficit del ciutadans catalans amb el govern de Catalunya? És a dir, els diner que m'expolia el parlament i que no repercutieix ni en infraestructures, ni serveis, sinò en sous de més de 100000 euros per funcionaris, referèndums innútils, subvencions per entitats dubtoses (ominum, palau, etc), dèficit de TV3 i Catalunya Ràdio, campanyes de màrketing per només promocionar Barcelona, diputacions inútils, cotxes tunejats, ambaixades per anar de vacances gratis, etc. Quines infraestructures es fan a Tarragona, Lleida, Girona? Tot el botí va cap a Barcelona.

És a dir, en resum, les CCAA amb renta per càpita més alta contribueixen a les que tenen menys. I què? Això és solidaritat i jo ho vull. Moltes de les CCAA més pobres són les que han aportat mà d'obra a Catalunya que li ha permés ser el que és. I aixi lis agraïm? Volent crear una frontera entre ells i les seves terres natals? No és de desagraïts? Totes les situacions de distribució geogràfica de la riquesa canvien en el temps a llarg plaç, jo prefereixo que quan així sigui (en broma, però imaginat que per l'efecte hivernacle i pujada del nivell del mar s'acaba el turisme de platja a Catalunya i València, aniríem ràpidament a la cua de les CCAA) les altres CCAA m'ajudin a mí.



Pero de fet encara que hi hagués independencia, continuaria pagant part de la meva renta als més pobres. Què pasa, que els pobres de Catalunya mereixen ser ajudats i els de la resta d'Espanya no? Geogràficament si a Espanya li va malament, a Catalunya (sigui estat independent o no), li anirà molt malament, el problema és que estem pegadets els uns amb els altres.

[Posted with iBlogger from my iPhone]