miércoles, 12 de septiembre de 2012

11-S: La Diada Nacional de Catalunya (CAT-ESP)


Segons la Vanguardia,1 milió i mig de persones es van manifestar ahir per demanar per la independència de Catalunya. Unir gent està bé, sempre que no provoqui violència. No cauré en la típica avorrida guerra de xifres entre unionistes i nacionalistes, entre silenciadors i amplificadors. Suposem que aquell mitjà ultrasubvencionat per CIU (el regala als parcs, aeroport, metro, ferrocarril, etc) diu la veritat.

Des d'un punt de vista racional jo em pregunto: per què volem ser independents de qui ens dóna el 50% de les vendes de les nostres empreses? A grosso modo, el balanç comercial, promig 1995-2007, surt que Catalunya exporta a Espanya 42.875 milions euros i a la resta del món 33.845 milions euros; e importa a Espanya 23.250 milions euros i a la resta del món 49.821 mill euros.  Així doncs el saldo amb Espanya és 19.535 milions euros (balança comercial positiva) i amb la resta del món -15.967 milions euros (balança comercial negativa).

Si volem dades històriques de les balances fiscals, per comparar-les amb les comercials, podem veure les de la mateixa Generalitat, on bàsicament ens ve a dir que la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central ha tingut un dèficit fiscal mig del 7,6% des de 1986 fins 2009. És a dir el 7,6 % del PIB de Catalunya s'en va en impostos a la resta d'Espanya i no torna a Catalunya (una xifra al voltant del 7.000 milions d'euros).

Interessa llavors o no ser independent? Home, si Espanya ens dóna superàvit comercial de 20.000 milions d'euros i 10.000 milions s'en van en impostos que no retornen, qualsevol et diria que NO INTERESSA LA INDEPENDÈNCIA. És com si jo com autònom tinc un client que m'assegura un benefici (recordeu, no vendes, sinò EBITDA) de 100.000 euros a canvi de que jo li doni la meitat. Llavors m'està regalant 50.000 euros, perquè no tinc cap altre client que em doni beneficis (amb Europa tinc dèficit comercial).  Si Espanya no ens donés aquest superàvit comercial, immediatament seríem receptors de solidaritat enlloc de donants. Així doncs sempre guanyem, i TENIR DÈFICIT FISCAL ÉS MOLT BONA NOTÍCIA. Perquè vol dir que som rics.

Com pot ser llavors que maltracti al meu únic client rentable? Es deia a la Segona República "Cataluña es la única metropolis que quiere separarse de sus conlonias", i res més a prop de la realitat. En el fons el que amaguem poc disimuladament és un sobreproteccionisme de la llengua; l'economia ens la bufa (si no haguessin creat fa temps un partit independentista en castellà). El català i el castellà han conviscut històricament segles sense problemes, el castellà ens ha ajudat a entendre'ns com a llengua franca quan parlàvem occità, mossàrab i llatí i ens feiem la pixa un lio.

Quan hi han hagut tensions per excès de centralisme, amb Primo de Rivera i Franco (portats a Catalunya per la Lliga Regionalista -CIU- per defensar-se de les "hordes bolxevics") i ha hagut en contrapartida un increment beneficiós del sentiment nacional i economia. Les llengues no es podem erradicar amb violència, sinò per mandra. És impossible controlar l'idioma que una persona parla en la seva intimitat amb els seus.

Quin escenari seria un que pogués justificar la independència? Doncs les mateixes xifres que abans, però  que fos la resta d'Espanya qui ens dongués dèficit comercial i Europa el superàvit comercial. Llavors no tindria sentit pagar impostos a un lloc que no aporta res a nivell econòmic. Encara en aquest cas jo més que independència, apostaria per federació, que cadascú es gestionés els seus propis impostos, ja que la història conjunta pesa, hi han sinèrgies i és necessària l'estabilitat. La solució no és crear estats, sinò com deia Eduard Punset, fer que el pes del "papà Estat" a la societat (al voltant del 50% dels recursos) es redueixi sustacialment, així començarem a ésser veritablement lliures.

És com el cas de Groenlandia amb Dinamarca, que volen tenir el dret d'autodeterminació per assustar al poder central i aconseguir més subvencions, però en el fons no volen la independència, a pesar de que disposen de recursos propis més que suficients. No els interessa perquè un 30% del seu PIB vé de la pesca i de les subvencions de Dinamarca, i ja sabem que és més fàcil viure de subvencions que tenir que explotar les teves pròpies riqueses naturals.

 
 
Nosaltres fem el mateix, preferim obligar als espanyols a comprar la llum a preu inflat de Gas Natural, controlar des de la Caixa les principals empreses de l'IBEX, o derivar l'IVA espanyol a les nostres seus fiscals, que tenir que buscar-nos la vida per Europa, on avui dia  no tenim ofici ni benefici per molt europeístes que anem. La meva experiència a Barcelona com gerent d'una consultora puntera a Espanya era que no es podia créixer a Europa (i sí a Sudamèrica) perquè no trobavem gent de direcció i producció que parlés anglés... (i tothom volia estar al costat de casa seva).

Vulguem o no, les relacions sempre són interessades encara que no ho sembli. Estem des d'un mileni aliats amb la resta d'Espanya perquè ens ha interessat als dos (Tarraco,Marca Hispànica, Reis Catòlics, Borbons, democràcia actual), sinò només cal mirar les estadístiques d'evolució de la nostra economia, que han estat més fortes quan més centralisme hi ha hagut. Lògicamanent el centralisme t'obre als mercats i et protegeix les vendes, i el nacionalisme t'els tanca (últim cas, l'Eurovegas).

Per mí la Diada és positiva encara que sigui una manifestació artificial (la darrera manifestació real del poble català va ser per la Guerra d'Irak), ja que uneix gent, sempre i quan sigui per manifestar i difondre la cultura catalana enlloc de ser una festa d'odi contra enemics imaginaris. Llegint el llibre "Un mundo feliz" d'Aldous Huxley (un dels llibres més censurats a EEUU), la societat catalana em fa recordar una mica a l'educació del jovent: els Alpha, Beta i Epsilon de la societat perfecta adoctrinats per la casta, a base de rebre missatges repetits mentres dormen mitjançant hipnoèdia durant anys. Així els acaben creient involuntàriament com dogmes absoluts eliminant a les persones que discrepen. Ara simplement et pregunten desafiant: ¿Com és que no has anat a la mani? Altres feixistes nazis dements filoterroristes subvencionats, que laboralment no es mengen una merda fora de Catalunya, simplement apunten per disparar quan tinguin el poder: "Quan es giri la truita, qui no sigui independentista serà un traïdor", Joel Joan dixit.

Pacte fiscal, pacte fiscal, pacte fiscal, independència, independència... ens repeteix sense parar la Vanguàrdia i els Pujol... al final pensem que és la solució a tots els mals. Però no ens parem a pensar que el pacte fiscal ja el van oferir a Pujol al 1977 però es va negar a acceptar-lo perquè "s'ho tenia que fer durar" i perquè el lobbi empresarial catalanista estava en contra ja que quan les coses anessin malament, no tindríem un papà Estat espanyol que ens salvés el cul (com passa ara amb el rescat de 5.000 milions que ens donaran des de Madrid), a diferència dels bascos.

L'única cosa que no m'agrada en absolut de la Diada, i trobo patètic, és que commemorant la derrota en la Guerra de la Successió al 1714 (on ambdós bàndols lluitaven per imposar el seu propi Rei d'Espanya), es faci ofrena floral i es prengui com a heroi a Rafel de Casanova, quan el veritable heroi va ésser Antonio de Villarroel. Però es clar, Villarroel era el xarnego, i Casanova el supercatalanet trepa. Casanova va ésser un covard, va fugir com una nena del camp de batalla disfressant-se i abandonant al seu exèrcit austracista capitanejat pel militar Villarroel que lluitaba contra les tropes de Felip V, i que va aguantar fins a la fi. Per més inri els Borbons van indultar a Casanovas anys després per acabar treballant com a funcionari de Felip V, mentres Villarroel va estar empresonat i ningú s'enrecorda d'ell.

Aquesta és la part del caràcter català que no m'agrada i que fa que no ens respectin. Som una mica traicioners, no som de fiar. Ens agraden les delacions i que la Generalitat faci la feina bruta que nosaltres no ens atrevim a fer directament i que abans feien les autoritats franquistes. En temps de Franco, les tropes nacionals entraven als pobles catalans i, prenent llistes que els propis catalans lis donaven (per motius d'odis personals, enveges o venjances), ajusticiaven a la gent.

Aquestes enveges les trobo actualment al món empresarial: socis d'empreses catalanes de consultoria que a la mínima que poden te la foten, actuen sigilosament, donen la mínima informació, pregunten molt per intentar treure't informació i conseguir ells negoci a costa teva, i quan poden es posen les medalles per tú. En canvi la mentalitat castellana per fer negocis la considero millor: són francs, oberts, et diuen les coses clarament a la cara i si te la foten, te la foten amb collons sense amagar-se.

Un cas històric que exemplifica aquest caràcter malaltís és el cas de Ramon Mercader, un comunista català que es va fer amic personal de Trostky, li va oferir la seva casa, li va presentar a la seva família. Quan ja eren molt amics, el va acabar matant a traició clavant-li un picagels al cap a l'única persona que hagués pogut fer front al genocida Stalin.

Els catalans hem de començar a canviar els nostres herois i celebracions, enlloc de ficar covards com Casanova i Companys (fugint a França sense presentar resistència a l'entrada dels nacionals a Barcelona), o derrotes com la de 1714, hem de ficar catalans amb collons e influents (Villarroel, Prim, Pi i Maragall, Batet, Lluch, etc) i festes de victòres (Reconquesta, Constantinopla, la del Francès, Tetuan, etc). Enlloc de plorar tant com Calimeros per la independència (per continuar tot com sempre el dia següent) hem d'esforçar-nos en crear empreses com la gallega Zara, influent a nivell mundial, i desterrar empreses fum xanxulleres com concessions ilegals tipus Abertis.




11-S: LA DIADA NACIONAL DE CATALUÑA (ESP)



Según la Vanguardia,1 millón y medio de personas se manifestaron ayer para pedir la independencia de Cataluña. Unir gente está bien, siempre que no provoque violencia. No caeré en la típica aburrida guerra de cifras entre unionistas y nacionalistas, entre silenciadores y amplificadores. Suponemos que aquel medio ultrasubvencionado por CIU (lo regala en los parques, aeropuerto, metro, ferrocarril, etc) dice la verdad.

Desde un punto de vista racional yo me pregunto: por qué queremos ser independientes de quienes nos da el 50% de las ventas de nuestras empresas? A grosso modo, el balance comercial promedio 1995-2007, sale que Cataluña exporta en España 42.875 millones euros y al resto del mundo 33.845 millones euros; e importa en España 23.250 millones euros y al resto del mundo 49.821 millones euros. Así pues el saldo con España es 19.535 millones euros (balanza comercial positiva) y con el resto del mundo -15.967 millones euros (balanza comercial negativa).

Si queremos datos históricos de las balanzas fiscales, para compararlas con las comerciales, podemos ver las de la misma Generalitat, donde básicamente nos viene a decir que la balanza fiscal de Cataluña con el sector público central ha tenido un déficit fiscal medio del 7,6% desde 1986 hasta 2009. Es decir el 7,6 % del PIB de Cataluña se va en impuestos al resto de España y no vuelve a Cataluña (una cifra alrededor del 7.000 millones de euros).

¿Interesa entonces o no ser independiente? Hombre, si España nos da superávit comercial de 20.000 millones de euros y 10.000 millones se van en impuestos que no devuelven, cualquiera te diría que NO INTERESA LA INDEPENDENCIA. Es cómo si yo como autónomo tengo un cliente que me asegura un beneficio (recordad, no ventas, sino EBITDA) de 100.000 euros a cambio de que yo le dé la mitad. Entonces me está regalando 50.000 euros, porque no tengo ninguno otro cliente que me dé beneficios (con Europa tengo déficit comercial). Si España no nos diera este superávit comercial, inmediatamente seríamos receptores de solidaridad en ninguna parte de donantes. Así pues siempre ganamos, y TENER DÉFICIT FISCAL ES MUY BUENA NOTICIA. Porque quiere decir que somos ricos.

¿Cómo puede ser entonces que maltrate a mi único cliente rentable? Se decía a la Segunda República "Cataluña es la única metropolis que quiere separarse de sus conlonias", y nada más cerca de la realidad. En el fondo lo que escondemos pocodisimuladamente es un sobreproteccionisme de la lengua; la economía nos la sopla (si no hubieran creado hace tiempo un partido independentista en castellano). El catalán y el castellano han convivido históricamente siglos sin problemas, el castellano nos ha ayudado a entendernos como lengua franca cuando hablábamos occitano, mozárabe y latín y nos hacíamos la picha un lío.

Cuando han habido tensiones por exceso de centralismo, con Primo de Rivera y Franco (traídos a Cataluña por la Liga Regionalista -CIU- para defenderse de las "hordas bolcheviques") ha habido en contrapartida un incremento beneficioso del sentimiento nacional y economía. Las llenguas no se pueden erradicar con violencia, sino por pereza. Es imposible controlar el idioma que una persona habla en su intimidad con los suyos.

¿Qué escenario sería uno que pudiera justificar la independencia? Pues las mismas cifras que antes, pero que fuera el resto de España quién nos diese déficit comercial y Europa el superávit comercial. Entonces no tendría sentido pagar impuestos a un lugar que no aporta nada a nivel económico. Todavía en este caso yo más que independencia, apostaría por federación, que cada cual se gestionara sus propios impuestos, dado que la historia conjunta pesa, hay sinergias y es necesaria la estabilidad. La solución no es crear estados, sino como decía Eduard Punset, hacer que el peso del "papá Estado" en la sociedad (alrededor del 50% de los recursos) se reduzca sustacialmente, así empezaremos a ser verdaderamente libres.

Es como el caso de Groenlandia con Dinamarca, que quieren tener el derecho de autodeterminación por asustar al poder central y conseguir más subvenciones, pero en el fondo no quieren la independencia, a pesar de que disponen de recursos propios más que suficientes. No los interesa porque un 30% de su PIB viene de la pesca y de las subvenciones de Dinamarca, y ya sabemos que es más fácil vivir de subvenciones que tener que explotar tus propias riquezas naturales.


 
 
Nosotros hacemos el mismo, preferimos obligar a los españoles a comprar la luz a precio inflado de Gas Natural, controlar desde la Caixa las principales empresas de la IBEX, o derivar el IVA español a nuestras sedes fiscales, que tener que buscarnos la vida por Europa, donde hoy en día no tenemos oficio ni beneficio por muy europeístes que vayamos. Mi experiencia en Barcelona,como gerente de una consultora puntera en España, era que no se podía crecer en Europa (y sí en Sudamérica) porque no encontrábamos gente de dirección y producción que hablara inglés... (y todo el mundo quería estar junto a casa suya).

Queramos o no, las relaciones siempre son interesadas aunque no lo parezca. Estamos desde un milenio aliados con el resto de España porque nos ha interesado a los dos (Tarraco,Marca Hispánica, Reyes Católicos, Borbones, democracia actual), sino sólo hay que ver las estadísticas de evolución de nuestra economía, que han sido más fuertes cuando más centralismo ha habido. Lógicamanente el centralismo te abre a los mercados y te protege las ventas, y el nacionalismo te los cierra (último caso, el Eurovegas).

Para mí la Diada es positiva aunque sea una manifestación artificial (la última manifestación real del pueblo catalán fue por la Guerra de Irak), puesto que une gente, siempre y cuando sea para manifestar y difundir la cultura catalana y no ser una fiesta de odio contra enemigos imaginarios. Leyendo el libro "Un mundo feliz" de Aldous Huxley (uno de los libros más censurados en EEUU), la sociedad catalana me hace recordar un poco a la educación de la juventud: los Alpha, Beta y Epsilon de la sociedad perfecta adoctrinados por parte de la casta, a base de mensajes repetidos nocturnos mediante hipnoedia durante años. Los acabas creyendo involuntariamente como dogmas absolutos, y eliminas a quien discrepa. De momento sólo preguntan desafiando: "¿Cómo es que no has ido a la mani?". Otros  fascistas nazis dementes filoterroristas subvencionados, que laboralmente no se comen una mierda fuera de Cataluña, simplemente apuntan para disparar cuando tengan el poder: "Cuando se gire la tortilla, los que no sean independentistas serán traidores", Joel Joan dixit.

Pacto fiscal, pacto fiscal, pacto fiscal, independencia, independencia... nos repite sin cesar la Vanguardia y Pujol... al final pensamos que es la solución a todos los males. Pero no nos paramos a pensar que el pacto fiscal ya lo ofrecieron a Pujol al 1977 pero se negó a aceptarlo porque "se lo tenía que hacer durar" y porque el lobbi empresarial catalanista estaba en contra dado que cuando las cosas fueran mal, no tendríamos un papá Estado español que nos salvara el culo (como pasa ahora con el rescate de 5.000 millones que nos darán desde Madrid), a diferencia de los vascos.

Lo único que no me gusta en absoluto de la Fiesta, y encuentro patético, es que conmemorando la derrota en la Guerra de la Sucesión al 1714 (donde ambos bandos luchaban para imponer su propio Rey de España), se haga ofrenda floral y se tome como héroe a Rafel de Casanova, cuando el verdadero héroe fue Antonio de Villarroel. Pero claro, Villarroel era el charnego, y Casanova el supercatalanet trepa. Casanova fue un cobarde, huyó como una niña del campo de batalla disfrazándose y abandonando a su ejército austracista capitaneado por el militar Villarroel que luchaba contra las tropas de Felip V, y que aguantó hasta el final. Para más inri los Borbones indultaron a Casanova años después para acabar trabajando como funcionario de Felipe V, mientras Villarroel estuvo encarcelado y nadie se acuerda de él.

Ésta es la parte del carácter catalán que no me gusta y que hace que no nos respeten. Somos un poco traicioneros, no somos de fiar. Nos gustan las delaciones y que la Generalitat haga el trabajo sucio que nosotros no nos atrevemos a hacer directamente y que antes hacían las autoridades franquistas. En tiempo de Franco, las tropas nacionales entraban en los pueblos catalanes y, tomando listas que los propios catalanes les daban (por motivos de odios personales, envidias o venganzas), ajusticiaban a la gente.

Estas envidias las encuentro actualmente en el mundo empresarial: socios de empresas catalanas de consultoría que a la mínima que pueden te la joden, actúan sigilosamente, dan la mínima información, preguntan mucho para intentar sacarte información y conseguir ellos negocio en costa tuya, y cuando pueden se ponen las medallas por ti. En cambio la mentalidad castellana para hacer negocios la considero mejor: son francos, abiertos, te dicen las cosas claramente a la cara y si te la joden, te la joden con cojones sin esconderse.

Un caso histórico que ejemplifica este carácter enfermizo es el de Ramon Mercader, un comunista catalán que se hizo amigo personal de Trostky, le ofreció su casa, le presentó a su familia. Cuando ya eran muy amigos, lo acabó matando a traición clavándole un picahielos en la cabeza a la única persona que hubiera podido hacer frente al genocida Stalin.

Los catalanes tenemos que empezar a cambiar nuestros héroes y celebraciones. En vez de poner cobardes como Casanova y Companys (huyendo en Francia sin presentar resistencia en la entrada de los nacionales en Barcelona), o derrotas como la de 1714, tenemos que poner catalanes con cojones e influyentes (Villarroel, Prim, Pi i Maragall, Batet, Lluch, etc) y fiestas de victorias (Reconquista, Constantinopla, la del Francés, Tetuán, etc). En vez de llorar tanto como Calimeros por la independencia (para continuar todo cómo siempre el día siguiente) tenemos que esforzarnos en crear empresas como la gallega Zara, influyente a nivel mundial, y desterrar empresas humo chanchulleras como concesiones ilegales tipo Abertis.

29 comentarios:

  1. te olvidas que cataluña le pasa lo que a madrid, muchas muchas empresas estan alli por que es españa, en el momento que os vayais, no tienes ni idea de las puertas economicas que se os cerraran , aparte queréis iros de buen grado , pues que sepas que si te vas , no te voy a dar ni un duro y a las pensiones después de cubrir a todos los que se queden en el redil, bueno y para que contarte un puñado de cosas mas que se pueden hacer, queréis independencia ECHARLE HUEVOS SI LOS TENÉIS Y DEJAR DE HABLAR DE UNA PUTA VEZ, Tiraros a la calle todos los días , me correría de gusto si viera en España y alguna de sus regiones rebelarse a ese nivel, yo os animo encarecidamente a que os vayáis mañana mismo y así el resto de España se olvidara de vosotros seguro que antes que vosotros de nosotros, tu racionalización se estrella contra la realidad una cosa es la teórica y otra la realidad, es seguro al 10% que el catalán de a pie estaría peor, y delo 500 mil musulmanes que tenéis en la zona de badalona y santa coloma ¿de eso que?lo que siento de verdad es que vosotros tenéis la mente nublada por la crisis pero los políticos que tenéis es a los que tenéis que cambiar igual que el resto de España, os están engañando como a chinos, te recomiendo que tu mismo le eches huevos y hagas un a información desde las alcantarillas es seguro que hay mierda para toda Cataluña y parte de España

    ResponderEliminar
  2. Te doy toda la razón. Soy catalana y me dá vergüeza decirlo. Me siento muy española y estoy harta que por culpa de ciertos catalanes que se comportan como payasos nos den esta fama. En vez de ir a la calle a por la independencia tendríamos que estar toda ESPAÑA unida y luchar por la crisis. Ir todos a una. Tendríamos que admirar a los americanos que todos son una piña y se sienten americanos. Yo anularía en España todas las autonomías, es gasto. Y los independentista que miren su carnet de identidad que la nacionalidad pone ESPAÑOL. a parte como tu bien dices si quitamos a los inmigrantes y personas que no son catalanas de pura raza se quedan 4....Los catalanes somos españoles. Viva España!

    ResponderEliminar
  3. lo del dni es una gilipollez. En mi dni pone que nací en España pero no implica que yo me sienta española y juro que si pusiera que nací en Catalunya me pasaría lo mismo. Hay muchas cosas de este país que me gustan pero muchas otras que no. Igual que de cualquier otro país. Sentirse español o catalán en los tiempos que corren me parece otra gilipollez. Salió más gente a la calle a apoyar "la roja" que a reivindicar nuestro estado del bienestar. NO, POR FAVOR, YO NO SOY ESPAÑOLA, NI CATALANA, PORQUÉ MIERDA SE EMPEÑAN EN ENCAJONAR A LA GENTE?? GRACIAS :)

    ResponderEliminar
  4. Apreciado Pere :

    Ha sido un placer encontrar tu blog y leer tus interesantes razonamientos.

    Soy Catalan ( un hecho ya que naci y vivo en Catalunya) y soy Español ( un hecho ya que naci en España).

    Entiendo a los independentistas y creo que tienen todo el derecho a serlo.
    Me parece absurda la afirmacion de que la independencia no es posible porque existe algun tipo de ley ( llamese Constitucion Española) que la "prohibe". La ley obedece a la voluntad de los individuos en ponerse de acuerdo sobre un determinado codigo de conducta .Si el numero suficiente de individuos desea algo la ley se cambia y punto.
    LLegados a este punto parece que soy independentista.
    Pues no...no lo soy. No me interesa la independencia.
    Considero que seria un pesimo "negocio" tanto para los que vivimos y trabajamos en Catalunya como para los que viven y trabajan en el resto de España ( mis hijos sin ir mas lejos...).
    El fondo de la question es si REALMENTE existe esa "mayoria" de ciudadanos de Catalunya que quieren la independencia y si REALMENTE los motivos por la que la quieren son basados en verdades objetivas o en manipulacion de los datos. Yo me inclino a pensar que no existe. Ya veis que no digo que no existe esa mayoria sino que me inclino a pensar que no existe.

    Basicamente podria ver dos razones para desear la independencia:
    1) Los que no quieren ser Españoles y punto.Exactamente como algunos en Madrid son del Atleti y no quieren ser del Madrid : Un tema basado en la historia personal del individuo en el que ni siquiera me atreveria a entrar en discusion. Simplemente tienen todo el derecho a pensar y sentir de esta forma y NADIE los puede ni juzgar ni condenar por eso.Como a mi no me pueden condenar por sentir como siento en este tema.
    2) Los que creen que habria una mejora importante de la calidad de vida en una Catalunya independiente .Son tambien los que se sienten ofendidos por el mensaje oficial del "expolio" fiscal.

    Ahora bien... si como parece existe una flagrante manipulacion de los datos contables de la balanza fiscal Catalunya-Espanya por parte del Gobierno de la Generalitat, o, como si como dejas tu patente en tu articulo, el intercambio comercial abrumadoramente favorable a Catalunya en sus relaciones comerciales con el resto de España hace muy favorable nuestra relacion con el resto del pais...entonces el porcentaje de este tipo de "independentistas" caeria en picado a traves de un proceso de informacion objetiva y rigurosa.

    Opino que si se habla claro y se debate en profundidad dando igualdad de oportunidades a todos las voces el fenomeno independentista estaria en minoria en la sociedad Catalana.

    Y si no fuera si y se demostrase que hay una clara mayoria favorable a la independencia al margen de estas consideraciones de tipo economico pues yo estaria encantado de aceptarlo y de recibir una independencia que no me entusiarmaria pero que aceptaria de buen grado.
    Porque poco importa si las razones emocionales tienen una base cierta o falsa .Son emocionales y el individuo las percibe de esa forma.
    La clave es saber si imperara la logica o los intereses de alguna clase politica que tiene claro que quiere ser cabeza de raton a cola de leon.

    I a tots els amics independentistes de debò el meu respecte a la seva postura però jo vull continuar sent espanyol .

    ResponderEliminar
  5. (no tinc accents al teclat) Parles d'economia sense tenir-ne ni idea nano, la falacia que el superavit comercial compensa tenir deficit fiscal esta molt ben desmuntada en aquest video que et passo al final. El superavit comercial amb Espanya no es benefici, basicament perque tu envies una MERCANCIA a canvi del que vens a Espanya. Es com dir que et surt a compte pagar 5 euros a un client perque vingui a la botiga si despres li vens un producte per 10 euros. Com a cientific que ets, crec que hauries de saber de que parles, de la mateixa manera que jo no parlo de fisica, tu si vols parlar d'economia informa't be si us plau http://www.youtube.com/watch?v=Dwk8W4VS3no

    ResponderEliminar
  6. (1/2) Estimat senyor Fuentes,

    Enviar links és molt fàcil. Millor em centro primerament en l'argument simple que tú dones.
    Dius: "tu envies una MERCANCIA a canvi del que vens a Espanya. Es com dir que et surt a compte pagar 5 euros a un client perque vingui a la botiga si despres li vens un producte per 10 euros". Això no coincideix amb les xifres reals; tindries que reformular-ho així:
    "vé un client a comprar-me un producte de 15 euros, obtinc 10 de benefici i després li tinc que pagar 5 per portar-li la mercancia." Llavors surt a compte de carrer si no tinc més clients rentables i m'asseguren les vendes.

    Aquest és el cas de Catalunya: la resta d'Espanya és l'únic client rentable que té, i l'únic que m'assegura les vendes (no a nivell de pymes, però sí a través d'empreses de l'Ibex 35, absolutament proteccionista,com Gas Natural o Caixa que facturen en conjunt més que les 50 empreses més grans catalanes).
    Llegeix una mica de l'història del proteccionisme espanyol a favor dels productes catalans, que dura varis segles i ara és més sofisticada (amb seus fiscals, accionistes, etc).
    Quan tinguis una empresa te n'adonaràs. El món del lliure mercat és només vàlid per pymes,
    i són més importants les vendes que els impostos. Bàsicament perquè si no hi han vendes, no hi han impostos. Ho entens?

    En cas de que aquest client m'ofegués amb més impostos, immediatament els beneficis de les nostres empreses serien pèrdues, es giraria la truita i jo seria receptor de solidaritat (superàvit fiscal). Veus com sempre guanyem? Com pot ser que amb la "mania" que hi ha hagut sempre contra Catalunya aquestes dues
    empreses catalanes de l'Ibex tinguin el 70% de la xifra del negoci a la resta d'Espanya?

    Com a distribuidora no pots escollir la llum que pagues (sí la comercialitzadora), no pots escollir no comprar productes a les empreses de l'Ibex 35 participades per la Caixa (millor exemple Repsol), no pots escollir
    hipoteques a Andalusia (tens que subrogar amb cost) de promotores participades per la Caixa, no pots escollir no pagar peatges d'Abertis a les radials madrilenyes i per anar a Navarra,etc
    No pots escollir com les empreses de l'Ibex 35 controlen el consum de tota Espanya, tenin-hi gran pes específic l'accionarat català i empreses amb domicili fiscal català. Així es reparteix el pastís a Espanya. Primer surt
    beneficiat Madrid, però en segon lloc Catalunya.

    El superàvit comercial no és benefici? Home, és un indicador molt bo del bé que estem fent els negocis entre un territori i altre, que s'acaba reflexant en beneficis d'empreses. Si suposem que comprem totes les matèries primeres a Espanya (més a prop, més barato), llavors vendes menys compres són el marge net de les nostres empreses, el benefici abans d'impostos a nivell
    interterritorial que s'acaba manifestant a grosso modo en EBITDA d'empreses catalanes.

    Recorda noi, per les empreses el més important primer són les vendes, després el benefici i després els impostos.
    Ho entens? Dèficit fiscal és bona notícia, perquè vol dir que entren a Catalunya més calers d'Espanya dels que surten, ja que som deficitaris en Europa.

    ResponderEliminar
  7. (2/2)

    Vinga va, m'he mirat el vídeo:

    1- 00:20": mostra la balança fiscal pel mètode "neutralitzat" (millor dit "arreglat per la Gene") que dóna 8,4% de dèficit al 2009 ,si agafes el criteri sense arreglar per la Gene, de fluxe monetari (més senzillet, els diners que surten pels que entren) surt que el darrer any hi ha hagut superàvit fiscal (Espanya ens ha pagat a dèbit i crèdit). A més imputen ingressos no catalans com a catalans (per exemple l'IVA d'un producte català venut a Extremadura, del qual Catalunya es queda el 50% quan s'ho tindria que quedar el lloc on es fa el consum), i només això ja implica més de mil milions. No t'has preguntant perquè no mostren els 4 criteris per calcular balances com han fet sempre? Només mostren el que lis interessa.

    2- 04:47": l'argument més patètic que he sentit mai d'un suposat economista de JARVARD. Diu "un lladre entra a un negoci i et roba 100 €,després torna i amb els 100€ et roba els texans. Quan t'han robat? 100 €". Aquest tipus d'argument tan absurd e infantil, a més d'intentar associar "lladre" amb "Espanya", només s'ho poden creure ni-nis sense cervell o xarnegos acomplexats.
    Espanya no et roba primer els suposats 16.000 milions de dèficit fiscal per després comprar-te producte per 16.000 milions. És a l'inrevés, Espanya et compra productes per X milions, nosaltres li comprem X/2 milions, i amb la diferència, és a dir els X/2 milions de superàvit comercial, que es transformen en resultats d'empreses (a grosso modo, suposant que només comprem i venem a la resta d'Espanya), tenim X/4 de dèficit fiscal. Llavors....ens queda un altre X/4 de benefici net després d'impostos: calersque entren a Catalunya a través de les nostres empreses i no s'en van!!! Benvingut dèficit fiscal perquè vol dir que d'Espanya entra més diners a Catalunya dels que surten!!!!!

    No us autoenganyeu. Encara que la solidaritat amb la resta d'Espanya fos un 0,01%, s'estaria fent campanya titllant de dropus als
    andalusos, que Madrid ens roba, blablabla. En el fons teniu un odi irracional poc disimulat contra Espanya que ho intenteu disfressar en economia.
    La Gene ha fet una bona tasca d'enginyeria social a través de les competències absolutes en educació i mitjans de comunicació, com a l'antiga URSS però sense purgues. A veure quan comenceu a pensar per vosaltres mateixos, i no enviar links dels salvapàtries del club super 3.

    Per què no envies links d'economistes de prestigi que no mamin de la teta de la Gene
    (a través d'universitats, diaris subvencionats, canals públics, etc)? Darrerament veig bastants clowns telepredicadors del pacte fiscal a sou de
    CIU a través de la Vanguàrdia -TV3 (el nou NODO català): Rahola, Sala Martin i, trista i darrerament, Niño Becerra. El que fa la gana...
    No veus que mai inviten a gent que no parli a favor del pacte fiscal? Fins i tot regalen els diaris a milers als parcs i subvencionen autobusos per anar a manifestacions independentistes. Com amb temps de Franco, però a l'inrevés.

    Us tenen netejat el cervell i només argumenteu dues o tres línies i després us quedeu en blanc....
    No sabia que la gent només pogués parlar del que ha estudiat. Així doncs la Rahola no podria parlar de res, i el fill de Pujol només de gossos i gats.

    ResponderEliminar
  8. Hola Pere, hasta hoy no he podido leer esta entrada al completo (incluyendo comentarios) por falta de tiempo. Pero ahora puedo decir que es la mejor, está muy bien documentada y el razonamiento es preciso. Felicitaciones. Ahora ya entiendo mejor porque el odio que empieza a aflorar hacia lo catalán, no se basa en la envidia sino en el hartazgo. Es como un moving laboral pero al revés, casi, casi... que queremos que os independicéis de una vez, pero no mañana... hoooyy. ¿Quizás sea la estrategia de los que os gobiernan?, no se. Sigue así, expresando tu opinión sin tapujos y con nombre y apellidos, dando la cara, aplicando la lógica entre esta marea de sinsentido que nos envuelve. Un saludo.

    ResponderEliminar
  9. Tot i que l'argumentació té una certa lògica comets dos errors importants que et porten precipitadament a les teves conclusions. El primer error es tècnic. Dir que el superàvit comercial equival a EBITDA es incorrecte. Això seria veritat si i nomès si Catalunya per produir els bens i serveis que comercialitza a Espanya no necesités absolutament cap dels bens que importa de l'extranger. Però no és així. Exemple fàcil si importes de l'extranger gas o petroli i el comercialitzes a Espanya, les "ventes" a Espanya no son EBITDA, s'haurien de restar el costos. Error tècnic que fa que els numeros que presentes ja no siguin vàlids. El segon error és conceptual. Si bé es correcte el que dius que (evidentment) sense superàvit comercial no hi hauria dèficit fiscal, aixó no vol dir que necessàriament es necessiti tenir un dèficit fiscal d'aquesta magnitud per tenir el superàvit comercial, que és el que insinues. Sense el dèficit fiscal Catalunya continuaria fent negocis amb Espanya i tenint un superàvit comercial, que tot i ser menor que l'actual encara seria positiu. EL teu argument en èpoques de superproteccionisme t'ho acceptaria pero avui en dia es un argument desfasat i no ajustat a la realitat de lliure comerç i mercat. Les regulacions en alguns mercats com l'energètic que menciones no tenen res a veure amb els peatges fiscals.
    Apart d'aixó, una mica d'aire fresc en les argumentacions sempre és benvingut. Salutacions.

    ResponderEliminar
  10. Hola JL.Respecte als errors que cites:
    Primer: Normalment els "béns" que fabriquem a Catalunya (i a Espanya en general) són de baix valor afegit, molts serveis i poca indústria pesada, i necesiten raw materials i mà
    d'obra que trobem al costat, a Espanya, simplement perquè està més a prop i és més barat. El cas que introdueixes falla perquè el gas i el petroli el comprem a Gas Natural i Repsol majoritàriament, que no són empreses extrangeres. Normalment les pimes catalanes (el gruix de la nostra economia), té les fàbriques i proveïdors a Espanya (principalment
    València, Aragó). Roca té fàbriques a Madrid,Sevilla i Barcelona, d'on surten el gruix dels costs de fabricació dels productes que ven
    a Espanya (amb permís dels raws de la Xina).Itàlia té indústria forta i per exemple Technogym ha de comprar peces als EUA. Encara que tot això no és ciència exacta i és opinable, com ben dius, però recorda que és una aproximació.
    Segon: jo no insinuo que s'hagi de tenir dèficit fiscal per tenir superàvit comercial. Simplement que quan hi ha superàvit comercial (a mateixa moneda), l'economia del pais és més forta,
    les empreses tenen més beneficis, i per tant han de pagar més impostos. Tindríem que estar més preocupat en que les nostres empreses incrementessin vendes cada
    any, augmentar productivitat, no deslocalitzin, enlloc de queixar-nos dels impostos.
    Dius que l'argument del superproteccionisme està desfasat. Doncs des de 2008 EU27 va fer 302 mesures proteccionistes, Argentina (141), UK (67), Alemanya (64), Italia (56), França (61)... Fins i tot és extremadament proteccionista el bressol del capitalisme ultraliberal, EUA, que per exemple força a comprar armament a Taiwan. On hi ha exèrcit hi ha aranzel.

    http://globaltradealert.org/sites/default/files/GTA11_0.pdf

    Jo no dic que ens anessi malament en cas d'independència, segurament caurien les vendes un 40% per després tornar a recuperar-se un 20%, amb un augment de costos d'estructura del 10% i una pujada de la prima de risc ja que augmentaria l'inestabilitat i degut al fet de no tenir una indústria sòlida internacional (com el Santander o Zara) exportadora d'alt valor afegit, sinò més bé un teixit fort de pimes que viuen bàsicament del consum intern.
    El que passa és que conceptualment no veig futur al fet de crear més fronteres i administracions públiques en un entorn globalitzat i que tendeix a disminució de costos. Gràcies per les teves aportacions.

    ResponderEliminar
  11. Em queda més clara la teva argumentació. Una puntualització sobre l'exemple que he posat que crec no he expresat amb claredat. Anem al cas de Gas Natural i simplifiquem-ho al maxim. Gas Natural distribueix a la resta d'Espanya que com dius en algún moment "és lúnic client rentable que tenim i que assegura unes ventes". D'acord. El que dic es que aquestes ventes quan fas el càlcul de superàvit comercial no pots dir que són EBITIDA perque Gas Natural importa d'Argelia aquest gas que després comercialitza a Espanya. Tu comptes com EBITDA o cash positiu per Catalunya les ventes de gas a Espanya pero no descomptes el que costa comprar el gas a Argelia o on sigui. La teva conclusió de que 19.000 de balança comercial positiva equivalen a EBITDA és erronia, i comparar-los amb el deficit fiscal (que si que és EBITDA o cash out) es erroni. D'altra banda el 8% del PIB de Catalunya són uns 16.000 millions de euros. No sé d'on surt que el deficit fiscal són 7.000 millions. Per tant la teva frase que resaltes en negreta de que tenim un superavit comercial de 20.000 i un deficit fiscal de 10.000 i per tant ens convé no independitzar-nos es simplement precipitada i no queda demostrada incorrecta perque la bases en xifres incorrectes. No questiono la resta d'argumentacions qualitatives que fas, que són com dius opinables. Salutacions de nou.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hay que distinguir cuando estás hablando en términos de Contabilidad Nacional o en términos de contabilidad empresarial. Ventas directas no son EBITDA pero ventas-compras se aproxima, por tanto exportaciones - importaciones también se asemeja. En términos de Contabilidad Nacional, que en definitiva es de lo que estamos hablando aquí, (Exportaciones-Importaciones) son directamente PIB. Puedes decir que el intercambio comercial de Cataluña con España genera si no 19000 millones al PIB catalán, no mucho menos, dados los condicionantes de la producción industrial y de servicios de Cataluña, donde como te apuntaba Pere, la mano de obra y los componentes o se encuentran en la propia Cataluña o se importan de España, y por tanto la balanza comercial sí se aproxima a la noción de 'beneficio nacional' de Cataluña en su relación con España.

      Eliminar
  12. hola, respecte els 20.000 milions de superàvit comercial he indicat el link del pdf de comerç interregional al mateix text. Respecte els 10.000 de dèficit fiscal, que tú dius que són 16.0000, jo he ficat les dades mitges que dóna la Generalitat (el link està al text). Recorda que en aquest mateix informe indica que al darrer any hi ha ¡superávit fiscal! si no fem servir el mètode "neutralitzat" típic. És opinable quin mètode és correcte, però els hem de tenir en compte tots.
    Comparar balança comercial amb balança fiscal és raonable, perquè són fluxos monetaris. Qualsevol economista ho acceptaria.

    ResponderEliminar
  13. Hola Pere

    felicitats pel blog. No entenc gaire o gens d'economia, però intueixo que en les teves argumentacions tecniques hi ha un fonament considerable.

    Una altra cosa és algunes caracteritzacions socials sobre manipulació, desprestigi de professionals, Mitjans de C.o suposades maneres de ser de catalans i espanyols, que em semblen massa subjectives i em fan distanciar de la teva opinió.

    En fi, només tinc curiositat: un parell de comentaris més amunt dius que una Cat independent caurien les vendes un 40% i que poc despres repuntaria a un 20%.

    També he llegit com debatiu sobre el suposat espoli fiscal o el deficit de 16.000 o les dues maneres d'interpretar les dades, etc.

    Però, no et sembla que tots plegats ens hem obsessionat amb la xifra dels 16.000 de deficit (que serà poc menys o molt menys), però que es passa per alt un fet més important. Una cat independent podria prendre en materia de infraestructes, gestió de recursos, cultura etc les decisions que més li convenen. I això s'hauria de reflectir d'alguna manera.

    És alló de: gestionant els nostres recursos seguiriem en crisi (faltaria més), però potser estariem enllestint el corredor del mediterrani i no l'AVE per Galicia. Per citar només un exemple que és al cap de tothom.

    Repeteixo, en materia d'economia soc manipulable total, hi entenc molt poc. Pero deixant-me portar per sentit comú. Tinc la sensació que el problema és que mitja espanya manté l'altra mitja (no dic Cat., hi ha més motors, ni tampoc vull estigmatitzar ningú), i se'm fa molt dificil de creure que si Cat que ha estat el 1er motor, ara potser el 3 o 4rt, no pugui aspirar a mantenir el nivell d'ara si va per lliure.

    Ho expresso de forma planera, a risc de semblar egoista. En realitat tinc altres motivacions que les econòmiques, però això és en el terreny de la legitimitat i de les idees. No ho voldria barrejar.

    gràcies per l'atenció.

    ResponderEliminar
  14. Buenas.
    No sé la razón por la que todo el mundo habla de economía a la hora de debatir si Catalunya puede ser independiente o no. ¿Si Cat estuviera en el lugar de una comunidad pobre, o inlcluso subvencionada, no tendría derecho a la autodeterminación, aunque signifique seguir siendo pobres? Si yo me separo de mi mujer y me voy de casa, seguro que seré más pobre. Pero habré valorado otros motivos, nunca los económicos. Si un pueblo siente la necesidad de afirmar su condicion de nación, si tiene la valentía suficiente para superar el trauma que significaría romper con los que han sido como hermanos, con los que han compartido tanto durante estos ultimos años; si aún así sigue valiendo la pena para una mayoría de catalanes, pues adelante! pero si tan seguros están los unionistas de que la nación catalana no existe, ¿por qué niegan la posibilidad de un referendum? El referéndum es una herramienta democrática QUE NO SE LE PUEDE NEGAR AL PUEBLO, por más que sea ILEGAL. Sólo una democracia enferma (tan enferma como para redactar la Ley de Partidos, que privó a muchos vascos de sus derechos) puede sostener que un referendum es ilegal.

    ResponderEliminar
  15. Hola anònim, (1/2)

    Una Cat independent podria prendre més decisions a curt plaç com ben dius, però al final estàs lligat a les lleis de mercat i, en el grau que tens deute o depens de l'exèrcit de l'altre,deixes d'ésser lliure siguis o no estat. El futur crec serà que el pes de l'administració pública en la societat anirà minvant: hi hauran privatitzacions (mira aeroports,metros d'UK o EEUU) i a la fi el concepte d'estat es diluirà per anar-se amuntengant en estructures supranacionals (nostre cas l'UE) per reduir costos. Per això no li veig massa sentit parlar de crear estats sinò en unificar més encara Europa.

    Estem centrant-nos massa i perdent forces parlant de reduir impostos i solidaritat, quan tindríem que pensar com incrementar les vendes. Mentres estiguis a l'UE tindràs que ésser tant o més solidari amb regions més llunyanes i
    que potser et sàpiga més greu que Andalusia.Que jo sàpiga a Catalunya no hi ha cap límit perquè una persona/empresa pugi ésser tan rica com vulgui, i això és el que compte: li fotem les culpes als demés per justificar els nostres mals. Els nostre PIB per càpita és superior a la mitja europea, i que jo sàpiga la solidaritat no ens fa invertir aquest rati.

    Tot és qüestió d'apertura de ment. Si sempre has treballat a Catalunya, viatges poc, no et relaciones amb gent de fora, no has tingut que treballar mai a l'exterior, sempre tindràs l'impressió que tothom et roba. Personalment no crec que la solidaritat interterritorial doni per mantenir CCAA senceres, sinò més bé
    per donar algun regalet (portàtils, PERs, etc) a col.lectius minúsculs. Les xarxes clientelars no són un invent d'aquestes regions, ja que nosaltres també les tenim (més artificioses i cares) en forma de centenars d'empreses
    públiques inútils, subvencions i control dels mitjans, càrrecs a dit, etc.

    Els andalusos i extremenys viuen del que ells generen, els pobres són més pobres que els nostres i els rics menys rics que els nostres, però el seu ritme de creixement actual és superior al nostre. Els càlculs de balances fiscals es girarien completament s'imputéssim la riquesa generada per un andalús que viu a Catalunya a la seva regió d'origen.

    ResponderEliminar
  16. (2/2)

    El model de negoci d'Andalusia és diferent del nostre i molts no l'entenen. No tot és indústria i alta tecnologia, encara que ells tenen l'única empresa espanyola d'alta tecnologia que cotitza al Nasdaq (sector renovables). Per posar-te un exemple en tò d'humor et dic que un nordamericà prefereix gastar-se diners en vacances
    a Sevilla, veure la Feria d'Abril, fer-se uns rebujitos i ballar flamencs abans que ballar sardanes a Catalunya. Nosaltres podem veure que ells estan "sempre de festa", però això mal et sàpiga és un atractiu turístic d'Andalusia
    que lis genera calers. El mateix quan veiem la Pantoja, Duquesa d'Alba, etc que diem que no foten ni brot, però és que ells cobren exclusives en revistes que comprem nosaltres,surten a programes que tenen alta audiència a Catalunya i això és oferta i demanda i per ende calers, mal que ens sàpiga.

    Respecte a l'AVE de Galícia i el Corredor Mediterrani doncs el mateix, és amplitud de mires. Tinc amics gallecs treballant a Barcelona que sempre es queixaven amb raó de la mancança de bones comunicacions amb la
    seva terra. Vols caríssims i poc freqüents, poques autopistes. Per mí que Galícia estigui ben comunicada (amb o sense AVE) em cau dintre de la lògica i em sembla bo també per Catalunya per facilitar-nos el comerç i l'entrada de mà d'obra qualificada. Respecte al Corredor, siguem o no un estat independent, sempre
    tindrem que posar-nos d'acord amb els nostres veïns ja que el traçat passar majoritàriament per la resta d'Espanya,pel que veig més fàcil que surti si no som independents que vice-versa.

    La sensació que tens de que mitja Espanya viu de l'altra és la mateixa que pot tenir Alemanya respecte els PIGs.És una sensació comprensible, però que s'accepta perquè et surt a compte.Si nò, qui compraria els Mercedes o BMWs
    o qui treballaria a meitat de sou que un alemany? La diferència és que ells no insulten ni fan servir tòpics, tenen més classe. Ningú regala res per res en aquesta vida. Lombardia té 16% de dèficit fiscal amb resta Itàlia, alguns estats d'EUA un 8%, i el seu secessionisme és residual. Per què serà? El meu consell és sempre centrar-nos en millorar les vendes, internacionalitzar,ser més productius, patentar productes,fer investigació, enlloc de queixar-nos de la solidaritat e insultar als veïns.

    ResponderEliminar
  17. (1/2) Estimado Daniel,

    Hacer referéndums no es ilegal, hasta Franco los hacía. El problema es no dar opción a la gente a escoger las preguntas, sino decidir qué es lo único que debe interesar a la gente, ponerlos contra la espada y la pared y presionarlos
    continuamente desde hace 30 años hacia uno de las respuestas desde los medios de comunicación
    subvencionados y la educación, al puro estilo soviet. La ingenería social siempre ha sido más peligrosa para la libertad del ciudadano que la simple represión violenta (fíjate qué bien le fue a Pujol, se montó un imperio familiar a partir de un par de años de cárcel light cuando hubo gente que sufrió peores represiones del franquismo y hoy son considerados anticatalanes).

    Éste no es un entorno de verdadera libertad. Igual que uno no puede ir por el País Vasco
    gritando viva España en medio de la calle o hablar abiertamente de política, en Cataluña sin llegar a ese extremo, simplemente está mal visto, y se manipula desde la Educación hasta lo que publican los medios públicos subvencionados (Vanguardia, TV3, etc).

    Esta presión de que te llamen anticatalán o facha simplemente por
    discrepar condiciona mucho la actitud de la gente. Conozco muchos catalanes que abrazan la causa independentista por estar acomplejados de sus apellidos, reniega de sus orígenes, se avergüenzan de sus abuelos, prefieren ser tontos útiles. Recuerda que Hitler también subió por medios democráticos al poder y tuvo el favor de la mayoría de ciudadanos hasta bien entrados en la guerra.

    ResponderEliminar
  18. (2/2)
    ¿Por qué no se puede hacer referéndums en Cataluña cada 2 años preguntando decenas de cosas que le interesan a la sociedad catalana a parte de la independencia? Porque al estabilshment le da igual lo que opine la gente, quiere jugar a las cartas del todo o nada para lo que le interesa, el blanco o negro, el conmigo o contra mí creando el enemigo virtual
    madrileño, al que tiene acomplejado y del que consiguen enriquecerse personalmente. Y lo peor
    es que cada referéndum viene asociado por una costosa campaña de márketing pagado desde la Generalitat donde los estómagoagradecidos de siempre y personalidades "influyentes y pretigiosas" subvencionadas promocionan sus ideas abiertamente sin que haya el mismo espacio en los medios públicos para las personas que discrepan.

    Pregúntante: ¿cuánto te crees que cobra Xavier Sala iMartin (que ha recibido ofertas de CIU) y Rahola por aparecer hasta la saciedad todas las semanas en la Vanguardia (que recibe millones de la Generalitat) predicando las bondades del pacto fiscal - independencia? ¿Por qué
    no aparecen economistas-periodistas discrepantes a sabiendas que la economía no es una ciencia exacta? ¿No se asemeja eso al Nodo? ¿Es eso libertad? Lo sería si la Vanguardia se financiara con el dinero de su audiencia, como el ABC, pero no es así, lo pagamos todos.

    Los unionistas normalmente no niegan la nación catalana, sino que piensan que España es un estado supranacional. Una nación que integra a otras, que acoge, no lanza mensajes de odio. Y eso es lo que es, aunque el estabilshment de pantomaca te obligue a escoger un bando. Me niego a tomar las opciones que ellos me ofrecen.

    ResponderEliminar
  19. Pere, Cat. (o cap país) no serà del tot lliure perquè sempre ets depenent.

    Fins i tot si et retires a un hortet: depens de si plou o si els ceps agafen mildiu.

    T'he fet una pregunta tècnica i m'has contestat unes parides fenomenals i mooolt objectives.

    Au.

    ResponderEliminar
  20. anònim 7-11/12:07, si ets l'anònim del 6-11/17:25 doncs no he trobat cap pregunta tècnica ni signe d'interrogació al teu text... o jo no sé deduir les teves qüestions o tú no saps formular preguntes. Segurament si llegeixes amb calma tot el post t'autorrespondràs. I sobretot, no seria millor i més respectable que t'identifiquis (gmail,openid, etc)? el que està clar és que jo et dóno bastant més arguments dels que em dones tú, i a més gratis (no cobro 3000 euros per informe)

    ResponderEliminar
  21. al autor del blog: ni caso a los trollacos pantomaka, cuya unica neurona se bloquea cuando llevan 4 lineas leidas seguidas de sus detalladas y racionales argumentaciones

    ResponderEliminar
  22. Pere Ciurana, estic totalment d'acord amb el què dius! Em relaxa trobar gent que pensa igual que jo,i que posi els punts sobre les i.Sempre m'he considerat una persona oberta de ment,amb pensaments d'esquerres i amant de totes les altres cultures. Actualment estic cansada de que tot el dia m'acusin de "fatxa" per no ser nacionalista. AIxò tant en la feina com en el meu entorn. Treballo en l'àmbit de la universitat, on cada dia veig que es posa per davant la llengua o el nacionalisme per davant de la professionalitat dels treballors. En fi, no se on hem arribat? Em sento dins d'un gran hermano on si penses igual ets molt "guay" i "progre" i si no, ja ets automaticament un fatxa. :)

    Mar

    Gràcies per aquest bloc

    ResponderEliminar
  23. Hace un os días me comunicabn que cataluña se quedaba con el iva que recaudaba es verdad o no.
    Saludos.

    ResponderEliminar
  24. hola, el asunto del iva está explicado en el post anterior

    ResponderEliminar
  25. Buenas noches Pere. Es un placer leer tu blog y tus comentarios. Jamás había entendido mejor las pautas que actualmente definen la dinámica económica de Cataluña en el contexto de España, tanto como los beneficios que ello genera, sobre todo para Cataluña.

    El gran problema es que dicho discurso, objetivo y positivo, sobre la coherencia y corresponsabilidad de la estructura económica interregional del Estado español, está desacreditado entre la opinión pública catalana por razones "identitarias".

    Nadie negará que actualmente tanto los responsables de economía de la Generalitat, como los medios de comunicación catalanes (subvencionados por el Govern), difunden torticeramente un discurso unívoco, según el cual el Estado provoca un contínuo e inasumible déficit contra Cataluña.

    Vulgarmente es definido como "espolio fiscal" y groseramente "Espanya ens roba", lo cual denota el matiz demagógico y agraviante que la fórmula esconde. No está por tanto ideológicamente sólo dirigida al medio local, sino también al resto de los españoles, pues se pretende posicionarlos en contra de Cataluña.

    Conmigo desde luego no lo van a logar, me encanta Cataluña y solo me falta hablar catalán en la intimidad.

    En el resto de España supongo que nadie piensa que Cataluña expolie al resto de los españoles. Pero tampoco le deben nada a nadie. Simplemente estamos en el mismo país y a todos nos toca bregar con las circunstancias locales y pagar los impuestos según los recursos obtenidos, con el mismo baremo que en Cataluña (sin contar las cuotas autonómicas que allí impongan).

    Naturalmente para ellos la "independencia" de Cataluña está muy por encima de la realidad social y económica del resto de los españoles. En tan poco nos estiman que además de suprimir los toros de Cataluña, pretenden torearnos....

    Por todo lo expuesto espero que, como es tu caso, aún quede en Cataluña suficiente "seny" para contrarrestar los desvaríos decimonónicos del nacionalismo catalán, que hasta ahora se suponía moderado.

    Pues bien una vez que se ha quitado la careta, en plena crisis económica, resulta que no hay otra solución para Cataluña que acabar con España a través de una consultilla de nada...total somos tan democráticos. Y a fe mía que así lo conseguirán, si cuentan con los medios de comunicación comprados y con los centros educativos adoctrinados en el fanatismo anti-español.

    Por tanto no cabe más alternativa que la continuidad de España garantizada por su Constitución democrática en toda regla (que no se olvide). En mi opinión debería seguir siendo respetada y construída entre todos por nuestro propio beneficio, político, social y económico.

    Atentamente.


    ResponderEliminar
  26. Lo que nunca entenderé es porqué todo el mundo da por sentado que si Cataluña se independizase, perdería todos sus clientes españoles. Eso es casi como decir que España está poblada sólo de ultranacionalistas resentidos y vengativos. Yo no creo que sea así. Estoy seguro que muchos o más bien muchísimos españoles no guardarán ningún rencor a Cataluña ni a los catalanes ni a sus empresas y productos, igual que no odian a los portugueses porque se independizaron en 1640. Estoy convencido de que, si Cataluña se independizase, en verano las playas de la Costa Dorada seguirían abarrotadas de veraneantes españoles y en invierno, incluso el Rey seguiría yendo a esquiar a Baqueira.
    Y si me equivoco, si resulta que realmente los españoles son esa gente rencorosa y vengativa como algunos de vosotros dais por sentado, entonces quizás si que lo mejor sería la independencia de Cataluña, aunque sea económicamente desastrosa. Mejor ser pobre que convivir con gente que te odia.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. nadie dice que Cataluña perdería todos sus clientes, sino que habría un impacto en las ventas. Mira el caso de Chequia y Eslovaquia, donde el comercio se redujo hasta 1/3. No digo que sea lo mismo, pero debes pensar que actualmente participamos de oligopolios españoles en energía, banca y autopistas, y no tenemos participación en Francia, Italia, Portugal... ¿por qué? Porque los estados tienen oligopolios para repartir entre los suyos, no con extraños. A nosotros nos tienen atados con La Caixa, y al País Vasco con el BBVA. Ya se cuidan de que no nos interesa dejarlos.
      Creo que hay pocos españoles que sepan de que va 1640 y 1714, eso es materia de los nacionalistas de salón, que son los que inculcan el odio, no la gente de a pie. Y respecto lo de la Costa Dorada, muchos maños se largarían a Valencia, te lo digo porque conozco el sector, aunque igual los compensaríamos con los rusos.

      Eliminar
    2. La frase "mejor ser pobre que convivir con gente que te odia" expresa perfectamente también lo que sentimos muchos españoles de a pié cuando leemos que la rica Cataluña quiere independizarse.

      Eliminar