lunes, 18 de junio de 2012

El PER y la Minería (ESP-CAT)



LAS SUBVENCIONES DE LA MINERÍA


Los mineros asturianos cobran una prejubilación media de más de 2100 euros al mes. Tienen que haber trabajado al menos ocho años en la minería y tres en la empresa que prejubila. La edad mínima es de 52 años. Las condiciones de trabajo de los mineros han mejorado notablemente pero el plan de prejubilación sigue funcionando tal y como fue diseñado en los setenta. El coste medio de cada jubilación anticipada por minero soportado por los Presupuestos Generales del Estado ha sido de 433.000 euros.

El número de prejubilados durante la vigencia del Plan del Carbón 2006-2012 será de entre 6.647 y 6.743 en toda España. En el anterior Plan 1998-2005, las prejubilaciones ascendieron a 14.000, cuatro mil más de las previstas.

Es decir, si sumamos el total de prejubilaciones del Plan de Carbón desde 1998 hasta ahora... salen unos 20.000 prejubilados en 14 años. 1428 nuevos prejubilados en minería en España al año. Si cada uno supone un coste para el estado de 433.000 euros, entonces el coste anual para el Estado es alrededor de 600 millones de euros. En 14 años 8.400 millones de euros...




LAS SUBVENCIONES DEL PER


Respecto a éstas, ocupar los puestos de trabajo temporales financiados por el PER (ahora PFEA) ha permitido el acceso de numerosos jornaleros del campo al Subsidio por desempleo a favor de los trabajadores eventuales del Régimen Especial Agrario.Los jornaleros que hayan trabajado en el campo al menos 35 jornadas tienen derecho a cobrar seis meses de subsidio por, siempre que se cumplan ciertas condiciones en función de la edad, situación familiar e ingresos mínimos.

Desde 2002, los trabajadores eventuales agrarios deben cotizar a la Seguridad Social por desempleo y pueden tener derecho a una prestación contributiva. El subsidio equivalente actual, AEPSA, requiere de 20 días trabajados y fue ampliado a seis comunidades autónomas más.

En 2008 los fondos dedicados por comunidades del total de 203,65 millones de euros fueron:


  1- Andalucía                 134.458.594,48 €
  2- Extremadura               35.742.158,03 €
  3- Castilla-La Mancha       8.730.463,30 €
  4- Comunidad Valenciana  7.236.708,50 €
  5- Castilla y León              3.681.038,60 €
  6- Región de Murcia          4.326.554,07 €
  7- Canarias                       2.699.428,31 €
  8- Aragón                            774.371,59 €



COMPARACIÓN


  A) Un año de subvenciones del PER cuesta al Estado 203 millones. Por 20 días trabajados, cobran 6 meses a 433 euros mes (180 días) 

  B) Un año de subvenciones a la minería cuesta al Estado 600 millones de euros. Por cada 8 años de minería, te dan 433.000 euros.

Las subvenciones a la minería nos cuestan anualmente a los españoles el triple que las del PER. La esperanza de vida al nacimiento de las cuencas mineras actualmente es de 75.0 años para los varones y de 83.8 años para las mujeres, que no dista mucho de la media española. Suponiendo un escenario de igualdad de nivel de corrupción a la hora de otorgar las ayudas, tanto en el PER como en la Minería, ¿se hace bien desde Cataluña en criticar solamente el PER y no el resto de ayudas?

Realmente parecemos un poco cobardes, con componentes racistas, ya que nos da miedo meternos con los fuertes, los que montan altercados y usan violencia para defender lo suyo en el norte de España, que también nos están sangrando económicamente. El PIB por sectores en España quedó representado en 2009 por:

  1-  Sector primario (agricultura, ganadería, pesca) (2,5%)
  2-  Energía y minería (2,8%)
  3-  Construcción (9,2%)
  4-  Industria (11,5%)
  5-  Servicios (65,6%)

Así pues, minería y agricultura parecen tener un peso similar en el PIB español, y las condiciones de mortalidad ya prácticamente son homogéneas (muchas muertes se deben por tabaco y alcoholismo más que por insalubridad de las minas), entonces ¿por qué subvencionamos más la minería que el PER? La respuesta es la misma de por qué el País Vasco tienen concierto fiscal y Cataluña no. Por el peso de las protestas "violentas" en la toma de decisiones de nuestros políticos.








EL PER I LA MINERIA (CAT)



LES SUBVENCIONS DE LA MINERIA


Els miners asturians cobren una prejubilació mitja de més de 2100 euros al mes.Han d'haver treballat almenys vuit anys en la mineria i tres en l'empresa que prejubila. L'edat mínima és de 52 anys. Les condicions de treball dels miners han millorat notablement però el pla de prejubilació segueix funcionant tal com va ser dissenyat en els setanta. El cost mitjà de cada jubilació anticipada per miner suportat pels Pressupostos Generals de l'Estat ha estat de 433.000 euros.

El nombre de prejubilats durant la vigència del Pla del Carbó 2006-2012 serà d'entre 6.647 y 6.743 en tota Espanya. A l'anterior Pla 1998-2005, les prejubilacions van ascendre a 14.000, quatre mil més de les previstes.

És a dir, si sumem el total de prejubilacions del Pla de Carbó des de 1998 fins ara... surten uns 20.000 prejubilados en 14 anys. 1428 nous prejubilats en mineria a Espanya cada any. Si cadascun suposa un cost per de 433.000 euros, llavors el cost anual per a l'Estat és al voltant de 600 milions d'euros. En 14 anys 8.400 milions d'euros...



LES SUBVENCIONS DEL PER


Respecte aquestes, ocupar els llocs de treball temporals finançats pel PER (ara PFEA) ha permès l'accés de nombrosos jornalers del camp al Subsidi per desocupació a favor dels treballadors eventuals del Règim Especial Agrari. Els jornalers que hagin treballat en el camp almenys 35 jornades tenen dret a cobrar sis mesos de subsidi per, sempre que es compleixin certes condicions en funció de l'edat, situació familiar i ingressos mínims.

Des de 2002, els treballadors eventuals agraris han de cotitzar a la Seguretat Social per desocupació i poden tenir dret a una prestació contributiva. El subsidi equivalent actual, AEPSA, requereix de 20 dies treballats i va ser ampliat a sis comunitats autònomes més. Al 2008 els fons dedicats per comunitats del total de 203,65 milions d'euros van ser:

  1-  Andalusia                134.458.594,48 €
  2-  Extremadura              35.742.158,03 €
  3-  Castella-La Manxa      8.730.463,30 €
  4-  Comunitat Valenciana  7.236.708,50 €
  5-  Castella i Lleó             3.681.038,60 €
  6-  Regió de Múrcia         4.326.554,07 €
  7-  Canàries                     2.699.428,31 €
  8-  Aragó                            774.371,59 €



COMPARACIÓ


  A)  Un any de subvencions del PER costa a l'Estat 203 milions d'euros. Per 20 dies treballats, cobren 6 mesos a 433 euros mes (180 dies) 

  B)  Un any de subvencions a la mineria costa a l'Estat 600 milions d'euros. Per cada 8 anys de mineria, et donen 433.000 euros.

Les subvencions a la mineria ens costen anualment als espanyols el triple que les del PER. L'esperança de vida al naixement a les conques mineres actualment és de 75.0 anys pels homes i de 83.8 anys per les dones, cosa que no dista gaire de la mitja espanyola. Suposant un escenari d'igualtat de nivell de corrupció a l'hora d'atorgar les ajudes, tant al PER com a la Mineria, ¿es fa bé des de Catalunya en criticar solament el PER i no la resta d'ajudes?

Realment semblem una mica covards, amb components racistes, ja que ens fa por ficar-nos amb els forts, els que munten altercats i usen violència per defensar el seu en el nord d'Espanya, que també ens estan sagnant econòmicament.

El PIB per sectors en Espanya va quedar representat al 2009 per:
  1-  Sector primari (agricultura, ganaderia, pesca) (2,5%)
  2-  Energia i mineria (2,8%)
  3-  Construcció (9,2%)
  4-  Indústria (11,5%)
  5-  Serveis (65,6%)

Així doncs, mineria i agricultura semblen tenir un pes similar en el PIB espanyol, i les condicions de mortalitat ja pràcticament són homogènies (moltes morts es deuen per tabac i alcoholisme més que per insalubritat de les mines), llavors per què subvencionem més la mineria que el PER? La resposta és la mateixa de per què el País Basc té concert fiscal i Catalunya no. Pel pes de les protestes "violentes" en la presa de decisions del nostres polítics.