Païssos Catalans: història d'un concepte que no té origen

INTRODUCCIÓ I ORÍGENS

Després de la darrera visita de Laporta amb el seu partit Solidaritat per la Independència, a les terres valencianes, i veient l'escenari, he reflexionat una mica vers les relacions històriques entre Catalunya i València a raó del concepte de Païssos Catalans.

http://www.lavanguardia.es/politica/20110123/54106070594/un-grupo-de-anticatalanistas-intenta-agredir-a-laporta-en-valencia.html

Els partidaris d’els Països Catalans, o Països de Llengua Catalana, també coneguts com pancatalanistes (pankis pels "amics"), afirmen que aquests són els territoris en els quals la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. Aquesta concepció de nació s'afermà a partir de la Renaixença.

La Renaixença fou un moviment cultural català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral•lel a altres similars, com el Rexurdimento galego.

El primer que sobta és que si el concepte de Païssos Catalans apareix amb la Renaixença del segle XIX… no és històricament una mica tard per intentar justificar una actitut imperalista i anexionista contra València i Mallorca? No veig una història longeva darrera d’aquest concepte tal com per justificar un moviment nacional d’assimilació de les regions veïnes al nostre principat.




Els conceptes de llengua i pàtria queden equiparats per Herder en el romanticisme alemany. La Renaixença es consolida a l'entorn d'una burgesia culta que troba en el romanticisme un interès pel propi passat. O sigui... que tot aquest moviment imperialista pancatalanista és simplement una relíquia del romanticisme del segle XIX d’uns quants snobs intel.lectualoides.

Vaja! Jo pensava que la cultura i sentiment nacional real sortia d’abaix cap a d’alt, des de les massives capes modestes de la societat fins a les altes, que recollien el missatge i s’encarregaven de promocionar-ho, no a l’inrevés com a meres experimentacions de quatre salvapàtries aburgesats que un dia havien decidit que la història del propi país hauria de tenir valor absolut i estar per damunt d’altres cultures.



Diuen els pancatalanistes que les primeres referències als Païssos Catalans foren a l’obra “Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I” curiosament d’un valencià i publicat per primera vegada a… Madrid i en castellà, al 1876.

http://www.archive.org/details/historiadeldere00spagoog

Doncs això és totalment fals. En aquesta obra NO PARLA NI DÓNA CAP TIPUS DE REFERÈNCIA ALS PAÏSSOS CATALANS EN LES SEVES MÉS DE 600 PÀGINES. És un estudi de les diferències sintàctiques i fonètiques de la llengua catalana dintre dels diferents territoris de parla catalana: Catalunya, València i Mallorca. L’afirmació “més política” que es fa al llibre és:

“podrán menos de tener en cuenta las grandes dificul-
tades que hoy ofrece la fiel 7 exacta traducción de un
Código monumental, redactado en idioma catalán anti-
quísimo, atendido el gran atraso en que se hallan en
nuestra patria los estudios histórico-críticos de nuestro
Derecho nacional, y los dialectológicos; y sobre todo, la
falta, cada vez más sentida, de una Academia regional
de la lengua popular de Cataluña, Mallorca y Valencia,
que estudiándola fundamentalmente y estableciendo los
principios de sii Morfología y Sintaxis, pueda restituir
á este idioma su carácter y fisonomía propios y nativos.”

En definitiva, només demana una Academia lingüística. Pero mai parla de conceptes ni d'interessos nacionals, assimilacions o agregacions de territoris, ni de cap altre nexe que no sigui lingüístic.

A partir d’aquest estudi, la manipulació hàbil que han intentat els pancatalanistes subvencionats del Departament d’Incultura Goebbeliana és intentar-ho associar per sota la màniga amb un moviment nacional social de “territoris de parla catalana”, encara que ho neguen de cara a la galeria donada l'abrumadora evidència històrica que juga en contra d'ells i lis faria fer el ridícul. És com si jo faig un estudi biològic de les diferents espècies de bacallàs a Noruega, Suècia i Rússia i anys després vé algú dient que jo vaig iniciar el moviment nacional Lapona… completament absurd.

Hi ha més de mencions a l'any 1886 en un article del català Josep Narcís Roca i Farreras a la revista L'Arc de Sant Martí. Més endavant, altre català, Josep Pijoan encunyava el terme pancatalanisme (1899), que tindria en altre català Alfons Maseras i Galtés un primer teoritzador (1915). És a dir, fins al 1915 només tenim catalanoparlants promotors del pancatalanisme, cap mallorquí ni valencià ni cap persona fora de Catalunya ha parlat encara de pancatalanisme. 1915 encara… Què tard per Déu! Intentar justificar l’unionisme dels Païssos Catalans amb tan poca base i antiguitat històrica és una mica depriment… En això es basen els postulats de Laporta, SI, ERC, etc? Llavors fins aquelles dates no té cap validesa, ja que si realment existeix un moviment real nacionalista pancatalanista tindria que ser expressat amb el suport social e intel.lectual des de les diferentes regions: Mallorca i València, no només Catalunya.


INTENTS DE LEGITIMITZACIÓ AMB JOAN FUSTER



És d’aquí on els pancatalanistes es treuen de la mà la figura del valencià Joan Fuster i Ortells, nascut al 1922, per intentar donar una mica de legitimitat al seu moviment, perquè és pugi veure que no és només un invent purament del proteccionisme econòmic e imperialisme català. El llibre més famós de Joan Fuster, on es popularitzava el concepte del pancatalanisme, foren els assaigs “Nosaltres, els valencians” i “Qüestió de noms”, publicats el 1962 (un any després de que es creés l’organització QuartReichana d’Òmnium Cultural en Catalunya… mmm…qué sospitós).

http://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10002/NosaltreselsValencians.pdf


Ell va néixer en Sueca i era fill d'un escultor carlista (així doncs bastant monàrquic), amb creences polítiques que varen influir al jove Fuster, que es va fer falangista de voluntat pròpia. La camisa blava falangista li va permetre exercir la censura en la seva ciutat natal, el que entreveu el seu caire personal totalitari, i li va obrir oportunistament les portes dels periòdics valencians, en els quals signava com “Juan de la Cruz Fuster”.



De sobte, als anys seixanta, l'intelectual falangista valencià es convirtí en detractor de les tradicions de la seva terra i va començar a defensar els postulats del pancatalanisme. Va veure que potser el falangisme ja estava de capa caiguda i necessita una altra font d'ingressos amb més futur. No és això oportunisme pur, més que realitat cultural històrica?

http://books.google.es/books?id=SE3047FWEJgC&printsec=frontcover&dq=Homenatge+universitari+a+Joan+Fuster&hl=es&ei=tupFTbqiGsPPhAfloZTEAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false

Analitzant el aquest llibre, cal dir que és un estudi molt complet i subjectiu de la història i cultura a València (notis que no faig servir País Valencià, ja que avui dia tothom es creu un país sense legalment ser-ho), i una crítica social als valencians. Joan diu que el valencià no es defineix “ni carn ni peix” en termes nacionals, i s’en riu dels pocs anticentralistes, dient que València no pot fer servir el recurs de l’enemic centralista, perquè mai ha existit. És a dir, el propi Joan Fuster se n'en fot i es carrega el leitmotiv principal dels nacionalismes: el victimisme contra el centralisme.

“Res més senzill ni més confortable, per a un poble com per a un individu, que considerar-se «víctima» i atribuir l’origen de les seves desgràcies o dels seus errors a una dolorosa interferència aliena. A casa d’algun il•lustre patriota enragé, i fins i tot en algun museu públic del País Valencià, hi ha severs retrats a l’oli de Felip V penjats cap per avall: la ira vernacla es projecta romànticament sobre el primer Borbó espanyol, i la inversió dels quadres és una venjança simbòlica ben significativa. La innocència i la falta de sentit històric que aquestes actituds suposen, resulten més còmiques que simpàtiques —i com a simpàtiques, ja ho són!”

O sigui, que en principi l'exfalangista recent convertit Joan Foster no sembla un nacionalista, i si és nacionalista és d’un tipus poc conegut a Catalunya (on sempre fem servir el covard i recurrent recurs del victimisme). Tornant al seu llibre, sorprén perquè deixa ben clar que l’origen de València és completament bilingüe al segle XII, ja que després de que el francés Jaume I d'Aragó conquerís València “Catalans i aragonesos foren el llevat primigeni del País Valencià. D’Aragó i del Principat va baixar el gros dels repobladors. En aquesta duplicitat de procedència s’ha trobat la raó del bilingüisme actual dels valencians.”

Llavors, com una regió podria voler integrar-se en una entitat pancatalanista, ni encara que sigui només a nivell lingüístic i no nacional, si ja reconeix que d’origen era mixte castellà-català? (això sense mencionar que també existia l’idioma aragonès). Que jo sàpiga el pancatalanisme no inclou l’anexió d’Aragó. El propi Joan Fuster cau en contradiccions, perquè d’una banda parla dels valencians castellanoparlant en contraposició dels catalanoparlants:

“El País Valencià continua essent un «fet català» en la seva realitat més radical. Sense que hi hagi hagut mai cap discriminació deliberada, els valencians no catalans han estat, en la pràctica, uns valencians secundaris o marginals.”

I diu això a pesar de que a l’época de la Reconquesta, a Catalunya érem quatre comtats sense forma, i Aragó era l’imperi. Encara així ell diu que Catalunya ha deixat emprenta a tota València, fent que aquest origen simètric que ell parlava castellà-català ara és més fort en catalanisme, donat que els valencians castellanoparlants eren secundaris o marginals. Conseqüentment, ell vé a dir que València s’ha d’integrar als Païssos Catalans perquè la catalanitat era la més relevant passats uns segles (que no d’origen) en la societat, que no pas la castellanitat de "morts de gana", però en el paràgraf anterior que he citat parla d’igualtat en l’origen que no quadra amb aquesta presumpta asimetria que ell diu que s'ha de resoldre:

“Hi ha menys —infinitament menys— dissidències entre les comarques «catalanes» i «valencianes» contigües, que no pas entre dues comarques valencianes de llengua distinta. I no solament per la llengua —per bé que principalment per la llengua. Serà inútil de dissimular-ho. Al capdavall, una unitat lingüística sempre és correlació d’una altra unitat subjacent, feta de societat viva o d’inèrcies no derogades.”

Cal dir que “Nosaltres els valencians” , va ésser pràcticament improvisat i escrit en gairebé dos o tres mesos per ordre del Conseller de Cultura de Jordi Pujol, Max Cahner, i que es va propagar per les ments universitàries dels anys 60 i 70 provocant una crisi d'identitat que encara arrossega València. Nosaltres, els catalans, havíem fet servir la mateixa arma de la qual alguns es queixen contra Madrid i els "botiflers" quan diuen que ens volen assimilar: destruir la pròpia cultura des de dintre per poder anexionar-la des de fora.

Llavors com s’enten que una societat que és històricament d’origen bilingüe hagi d’abraçar el pancatalanisme i “prescindre” d’una de les comunitats lingüístiques simplement perquè son pobres o marginals? Ara la cultura predominant depèn del nivell econòmic? És una de les contradiccions de Joan Fuster. Més contradiccions, primer parla d'intrusió castellano-aragones i després diu que la iniciativa de la Reconquesta fou dels... aragonesos.

“Dir-nos «valencians», en definitiva, és la nostra manera de dir-nos «catalans». Ni la sostinguda intrusió castellano-aragonesa, ni l’hibridisme ètnic, no han pogut desfigurar aquesta primera autenticita”

“No hi ha dubte que la conquista del País Valencià fou una iniciativa aragonesa.”

Doncs que desagraït és el senyor Fuster, no? Venen els aragonesos, patrocinen la campanya de Reconquesta, foten fora als moros de la seva preciosa terra valenciana, són el imperi ric i transmisor de la cultura als inicis, i ara ell els menysprea com a castellanoparlants, els titlla d’intrusos i marginals, excloent-los abraçant el pancatalanisme??? Sembla tot més una revenja i ressentiment seu de la seva época de falangista. Parlant de l'influència cultural aragonesa, també tothom sap i és innegable que València al segle XV va ésser una font de gran riquesa cultural de la literatura de llengua catalana:
“El pont mercantil entre l’una banda i l’altra del Mediterrani occidental té així mateix una aparença brillant i efectiva. La literatura catalana produïa aleshores a València la gentil brotada d’un pre-Renaixement esperançador: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Jaume Roig, Joanot Martorell, Roís de Corella.”

La pregunta fàcil que li podem dir a Joan Fuster és, si ell era valencià, perquè no va decidir començar un procés de construcció nacional panvalencianista, amb capital a València propi del Segle d’Or, e intentés anexionar Catalunya i Mallorca? No a l’inrevés com ell va fer. O simplement, com jo hagués fet, podia haver creat un procés nacional que integrés les dues cultures, donada l'abrumadora evidència històrica. Però no, ell va cercar la senda de la incompatibilitat falsejan la realitat. Perquè? La resposta la veurem més endavant, en la mà negra que hi ha darrera.

Una de les seves moltes incoherències, és intentar marginalitzar el que no es pot marginalitzar: molts valencians rics eren proborbònics i castellans, no morts de gana com diu ell. S'ha de dir que Felip V va acabar abolint els Furs de València, amb el que es va trencar amb l’Antic Règim, rebifant el creixement econòmic i demogràfic a costa de llibertats. Llavors, no eren els castellanoparlants els marginals i secundaris? Si van ser ells en dues ocasions els causants del creixement econòmic i demogràfic( Reconquesta i Decrets Nova Planta)!!! Perquè no va crear un concepte de Paissos Castellans o Valencians si va ser Castella qui va rebifar econòmicament València, i Aragó qui va esponsoritzar la Reconquesta a València per tenir una sortida natural al mar que no passés per Catalunya?
“Naturalment, ni que sigui per pura simetria, hauríem de pensar que els nobles valencians foren «botiflers», pro-borbònics. I no hi ha dubte que la majoria dels magnats indígenes —el duc de Gandia, els comtes de Parcent, Almenara i Cervelló, el marquès d’Albaida, etc.— van militar del costat de Felip V”

I aquí ara es contradeeix i diu que València té més similituts a Castella que al Principat, quan abans deia el contrari:
“Potser les afinitats bàsiques entre el nostre Dret privat foral i el castellà eren majors que no les que poguessin existir entre aquest i el del Principat o el d’Aragó, i, en conseqüència, el canvi de lleis no hauria estat massa revulsiu per als valencians”

“Ens agradi o no a uns i a altres, el fet és que hi ha dues menes de «valencians» impossible de fondre’s en una de sola. D’altra banda, això entrebanca els valencians de la zona catalana en la direcció que hauria d’ésser i és llur únic futur normal: els Països Catalans, en tant que comunitat supraregional on ha de realitzar-se llur plenitud de «poble». Ni «uns» amb nosaltres mateixos, ni «uns» amb els altres catalans: aquest és el balanç que imposa la «dualitat» valenciana.”


Sembla que ell mateix es contradieix al seu propi llibre, donant unes dades històriques que després no casen amb les seves justificacions nacionalistes.


LA MÀ NEGRA: ÒMNIUM CATALÀ/ANSCHLUSS HITLERIÀ: LLENGUA-CULTURA-PAÍS

Un autor valencià va descriure la mà negra que sembla que hi havia darrera d'aquest moviment de destrucció cultural valenciana:

“Tienen ustedes el Omnium Cultural de Barcelona, una de las instituciones culturales más importantes de España que está vertiendo millones de pesetas en comprar voluntades y, además, lo hacen muy bien . Están becando a gente en Valencia , dándoles cantidades enormes para que sencillamente digan que son catalanes, y esto se está patrocinando con el dinero que las empresas catalanas detraen de los impuestos para la cosa cultural” (Catedrático Antonio Ubieto. Levante, 29.100 1982) .

L’identificació de nació i llengua també va ser la justificació del Anschluss hitlerià de 1938, és a dir, l’anexió d’Austria a Alemanya pel sol fet de ser ambdós païssos germanoparlants: una llengua, una nació, un estat. Quin perill, no? Curiosament aquest és el mateix lema d’Òmnium Cultural i Acció Balear: llengua-cultura-país.

http://www.omnium.cat/ca/activitat/ser-joan-fuster-la-recepcio-del-pensament-de-fuster-a-catalunya-1839.html

El valencianisme de veritat ha tingut personatges que veritablement han estimat la seva cultura i no s’han avergonyit d’ella, no com l’oportunista Joan Fuster escrivint des de Barcelona a sou d’Òmnium Cultural.
El valencià, en decadència als segles XVI, XVII y XVIII, es va tornar a impulsar gràcies a l’institució Lo Rat Penat (fundada al 1878), que va fomentar el seu estudi i difusió, i mai parlava de conceptes pancatalanistes d’integració com Joan Fuster, sinó com a màxim va fer servir la terminologia “catalán-valenciano”.
Personatges com el franciscà Lluis Fullana i Mira, que va recorrer tot l’antic Regne de València dins del seu afany filològic per recuperar la parla popular i donar-li una gramàtica.
Desgraciadament, com a càncer, el pancatalanisme ja estava en marxa i en la dècada dels 30 es va intentar una primera absorció del valencià pel català mitjançant l’adopció de les anomenades “Normas de Castellón” de Pompeu Fabra, el filòleg català més prestigiós.

El pseudohistoricista Joan Fuster va publicar la majoria de les seves obres a Barcelona, a sou d'Òmnium Cultural, fent una descarada tergiversació històric-lingüística mitjançant una laboriosa tasca de manipulació i bon màrketing generosament financiat des de Catalunya, descobrint que és més rentable promocionar el pancatalanisme en Catalunya i traicionar la seva pròpia terra i cultura, que seguir la causa del valencianisme enlloc del “barceloní fabrino”. Tot va ser una maquinació d’Òmnium Cultural, que durant el franquisme va sapiguer posar a nòmina a un valencià ilustre per donar-li una mica de legitimitat al seu moviment imperalista català. El pancatalanisme és doncs una corrent reaccionaria sense base històrica.


Sinò com es pot entendre com un falangista voluntari com Joan Fuster pot de sobte tornar-se pancatalanista? No serà que li pesaven més els calers i l'oportunisme?
Ell va ser falangista de carnet i aprenent obedient a les ordres del poeta Dionisio Ridruejo (Cap de la Propaganda Franquista en Barcelona) i es va encarregar de destruir la identitat históric-lingüística de València. Com es pot digerir aquesta combinació d'ideologies? Com es pot amar veritablement a una pàtria destruïnt la cultura del lloc on vas néixer=

CONCLUSIONS

El llegat del fusterianisme i artificis d'Òmnium Cultural català a València han traspassat desgraciadament les altes instàncies del món acadèmic i cultural, en part degut a la passivitat dels propis valencians. La sustitució de la denominació constitucional de “Comunitat Valenciana” o la històrica d'“Antiguo Reino de Valencia” per la irreal “País Valenciano”; la imposició de la bandera quatribarrada catalana en els actes públics en detriment de la Senyera (la franja blava de la qual va ser concedida als valencians pel rei Pedro IV el Ceremonioso), amb un despreu patètic dels defensors d'aquesta (titllats despectivament de “blavers”); el despreci cap a l'Himne Regional (compost pel mestre Serrano) només perquè parla d'“ofrenar noves glòries a Espanya” són uns petits exemples de com el pancatalanisme imposa una colonització cultural d'una societat conformista i d'una Espanya atemorida per la violència dels nacionalismes radicals.

Als anys 60, el fundador del Partit Comunista Italià va dir: ”La conquista del poder cultural es previa a la del poder político y esto se logra mediante la acción concertada de los “intelectuales orgánicos” infiltrados en todos los medios de comunicación, expresión y universitario “ . ... , y “fidelizados” obediente y onerosamente por las arcas copiosas del mecenazgo imperialista”. Sembla clara l’analogia amb el pancatalanisme-Joan Fuster-Òmnium Cultural-Departament de Cultura de la Generalitat.

El pancatalanisme no existeix, és una farsa, un mite, una mentida, una cosa que pot semblar correcta (unitat llengua) per ficar-te-la doblegada sense que te n'adonis amb l'unitat pàtria; és un ens sense cap origen, autor ni suport social vàlid. El que sí que existeix és la cultura de la llengua catalana a València i Mallorca, però li queda poc temps. Perquè? Perquè moviments socials i culturals “reals” l’estan substituïnt per l’ús del valencià, el mallorquí, l’ibicenc, el menorquí, etc. Perquè dic “reals”? Perquè no estan provocats ni subvencionats per cap organisme ni entitat aliena a la seva regió i amb foscos interessos (Òmnium), sinò que naixen d’ells mateixos, que és l’essència de la cultura real d’una regió.

Tenim dret a menysprear-los com a “dialectes” del català? No, donat que la majoria de llengues europees han nascut com a dialecte del llatí. Qui som nosaltres per impedir processos de construcció nacional com el nostre en altres zones? Qui som nosaltres, els catalans, per intentar assimilar-los i centralitzar-los burocràticament amb capital Barcelona, simplement perquè tenim una superioritat econòmica per poder-lo dur a terme? Ens queixem de Madrid, però en el fons avalem el seu estil centralista. Des de quan la cultura té criteris d’assimilació basats en el poder econòmic?

L’únic punt de recolçament que tenien els pancatalanistes, el fusterianisme, va ésser la coartada de la cultureta subvencionada valenciana, el subproducte intel.lectual de caire sectari per legitimar la invasió cultural previa a la política de la societat valenciana, per introducir la crispació en la vida pública, que va sumir a la cultura valenciana a l'esterilitat més profunda després de segles d’or culturals. Així que nosaltres, com a catalans, tenim una grandíssima culpa de la situació de conflicte lingüístic que hi ha hagut a València.

I com es financia actualment la maquinària pancatalanista? La mecànica de l’anexionisme és fàcil, només cal subornar des del Departament de Cultura de la Generalitat a certes plataformes de València i Mallorca amb els diners de tots els catalans. Aquest diners es destinaran a:

1. Mallorca: Obra Cultural de Mallorca-> Joves de Malloca per la Llengua
2. València: Acció Cultural del País Valencià

http://www.ocb.cat/
http://www.jovesllengua.cat/
http://www.acpv.net/

Ells s’encarregaran de crear conflicte i tergiversar la història de les seves pròpies regions, renegant i destruint la seva pròpia cultura (el contrari dels seus postulats del romàntic amor patri) per poder viure dels diners dels catalans a costa d’un moviment que ells saben que és artíficial, un cadàver vivent, però que els enriqueix profundament com al propi Joan Fuster, del qui la majoria d’obres les va publicar a Barcelona, on s’enriquia, a sou de l'Òmnium Cultural de Fèlix Millet (personatge no precisament conegut pel seu amor a la cultura). No hagués estat més creïble que tota aquesta obra s’hagués dut a terme amb els diners i des de València i Mallorca, amb suport social?



I quant ens consta als catalans mantenir aquest conat imperalista sense base històrica? En menys de cinc minuts es poden trobar el suborns que envïem per la causa anexionista dels Païssos Catalans de, per exemple, al 2006:

• Joves de Malloca per la Llengua-> suborn de 20.000 euros
• Acció Cultural del País Valencià-> suborn de 16.200, 100.000, 35.000 euros, etc
• Escola Valenciana. Federació d’Associacions per la llengua-> suborn de 145.000 euros
• Festival del cinema en Valencià-> suborn de 12.000 euros
• Associació Cívica Valenciana-> suborn de 20.000 euros
• Etc, etc, etc

http://www.gencat.cat/diari/4792/06335184.htm



La gràcia és que separen la subvenció en petites partides de 10-20.000 euros als mateixos destinataris, perquè no “canti” massa. Així si jo fós valencià també em declararia pancatalanista!!! Amb la crisis que hi ha, no hi ha cap lloc de treball millor garantit i ben remunerat com ser partidari de la causa, sinò pregunteu-li als mediàtics i atractors de joventut Albert Om i Toni Soler.

El millor consell que li puc dir als pancatalanistes és el mateix que li diria a la CIA en quant a política exterior: no intentis manipular règims fora del teu país, sinò pots acabar sortint per potes.

Crítica a la Carta Europea de lenguas minoritarias: inmersión en Cataluña

El principal argumento que proclaman los defensores de la inmersión lingüística obligatoria catalana es la que Unión Europea, a través de un informe del 2008, pone como ejemplo la normalización que se realizó en Cataluña para favorecer el catalán, después de años de persecución franquista.

Desde artículos publicados hace un par de años en medios nacionalistas catalanes, se quiere dar a entender que dicho informe europeo "avala la inmersión total". ¿Es eso cierto? ¿Dice eso el artículo? ¿O se trata de más popcorn Pujoliano?

http://www.vilaweb.cat/noticia/3160990/20081212/noticia.html

Analicemos dicho informe europeo, redactado en Estrasburgo, el 11 de diciembre de 2008 y que consta de 160 páginas:
http://www.coe.int/t/dg4/education/minlang/report/EvaluationReports/SpainECRML2_es.pdf

Primeramente en la introducción, se habla de que las lenguas reconocidas que conviven con el castellano son las oficiales en los Estatutos de Autonomía del País Vasco, Cataluña, Baleares, Galicia, Valencia y Navarra. Hasta ahí todo bien, pero inmediatamente después el informe presenta como lenguas minoritarias en España las anteriores y… el gallego en Castilla León (25.000 parlantes), el aragonés y el catalán en Aragón, el asturiano (350.000 parlantes), el gallego-asturiano (40.000 parlantes), el aranés, el portugués en la ciudad de Olivenza, gallego en Extremadura (5.000 parlantes), valenciano en Murcia, yidish, romaní (100 parlantes), caló (4.000 parlantes), el bereber en Melilla y el árabe en Ceuta!!!!!

Dios mío, no sabía que había tanta riqueza lingüística en España. ¿Entonces si cojo mi portátil y me voy a trabajar y vivir en Huelva podré pedir a la Unión Europea que se protega el catalán-andalusí?

Esto me recuerda un poco a la penosidad del festival de Eurovisión, dícese la Europa travestida: cada autoproclamada nacionalidad milenaria, a cuál más joven, intentando disfrazarse de ogros, dar saltos y chillar para parecer una realidad cultural diferente a las demás. Absolutamente patético. ¿Esa es la Europa que queremos? Una cosa es la cultura longeva de determinados pueblos, que sale espontáneamente de la sociedad civil en el transcurso de los siglos, y otro la carrera de la estupidez para construir naciones promocionado por élite políticas minoritarias, en la mayoría de casos paraísos de corrupción y desechos de genocidios previos.

La verdad es que me gustaría conocer el currículum y la procedencia de el Comité de Expertos que ha redactado dicho informe, o la información que recibieron de los diferentes lobbys que les acechan como buitres, sobretodo “durante la visita al terreno” que realizó dicho Comité.

Critica en el punto 68, página 11, que el Instituto Cervantes no promociona la realidad multilingüe española promocionando, por ejemplo, la lengua y cultura vasca en el extranjero. ¡Vaya! Creo que este Comité de Expertos no se ha dado cuenta, o no le han dicho, de que en nuestra querida Hispanijstán de reinos de taifas, cada uno de éstos tiene tanta libertad que hasta puede crearse sus propias embajadas extranjeras sin ser estado (como el caso de Cataluña), y promocionar su idioma y realidad mitificada en Europa y el mundo entero a su bola.

Propongo un trato: el Instituto Cervantes también promocionará todas las culturas, lenguas y nacionalidades a cambio de que toda la política cultural exterior de las CCAA se canalice a través de allí (así se obtendrían sinergias y ahorros de costes compartidos como las instalaciones), y a coste compartido 50-50 entre el Estado y la Comunidad Autónoma. Mmmm... dudo que esto les interese a ciertas CCAA, que prefieren que en Madrid no se den cuenta de las abominaciones que van predicando al mundo a través de costosas embajadas que en ciertos casos no son más que agencias de viajes para familiares de independentistas republicanos. Ahora mismo el gasto está duplicado en el caso del catalán, ya que tenemos embajadas catalanas y para más inri el Instituto Cervantes SÍ da cursos de lengua catalana en el extranjero… Duplica competencias y vencerás…

En el punto 73, página 12, veo una sandez indescriptible, no puede ser que este Comité de Expertos lo haya dicho… no quiero pensar cuál sería el Comité de Inexpertos. La joya es la siguiente: viene a decir que en España se viola el derecho a la defensa en los procedimientos judiciales porque el juez puede derogar el usar un idioma cooficial si la otra parte no lo conoce, por lo que el juicio en ese caso se debería celebrar en la lengua común que conocen ambos: el castellano.

Vamos a ver si lo pillo… Europa dice que en un juicio entre un gallego y un andaluz, el gallego debe poder hablar en gallego, usando intérprete para que le entienda el andaluz si éste no sabe gallego. Yo creo que este Comité de Expertos está untado por alguna multinacional de pinganillos, o por el lobby de traductores de idiomas, que tienen su El Dorado particular en Bruselas. Vamos a ver, si hay un idioma que hablan y entienden los dos, ¿por qué no lo usan en el juicio? Yo si voy a un juicio, lo último en que me preocupo es en cuestiones identitarias rocambolescas, sino en ganarlo. Otra cosa es que si hay un juicio entre dos catalanes, me parece perfecto que se pueda realizar en catalán si ambos quieren. Y las pruebas lógicamente son traducibles y no desechables por estar en ningún idioma mundial, coño, por eso son pruebas (¿o voy a pedir al extorsionador que me deje notas amenazantes en mi negocio en idioma gallego?). O si un asturiano y un vasco deciden por acuerdo hacer el juicio en bereber, pues perfecto, pero que traigan al juez Al-Pakito.

El punto 138 página 19 no creo que les haga gracia a los aragoneses, ya que dice que el Comité de Expertos recomienda la promoción del catalán en Aragón y proporcionar informes de su progreso… Joder, pero… ¿y por qué no promocionar el aragonés, que está en mayor desventaja, en Cataluña? Esto de los idiomas, cuando se sale de su marco geográfico, lo encuentro una verdadera paja mental.

En el punto 150 página 20 realmente se dice una cosa inteligente, ya que se alienta a no instrumentar políticamente las lenguas y que las autoridades deben promover la cooperación y el entendimiento mutuo. Esto está de coña. Pero creo que o hacen la vista gorda o que a estos expertos de Bruselas nadie les ha explicado que en Cataluña tenemos las multas lingüísticas, inmersión forzada en la escuela pública (que no es la escuela de los hijos de los políticos), pankis (pancatalanistas) subvencionando profesores en Valencia y Mallorca (y éstos no pagan impuestos en Cataluña), cadenas públicas como TV3 que prácticamente sólo usan el castellano para la actuación de la Paqui o el cante gitano, y otras aberraciones culturales que no hacen más que mermar la convivencia y la cooperación.

En el punto 153 página 21 me descojono, ya que se queja que de TV3 ha sido cortada en Valencia. Pues espero que en el siguiente informe saquen de cómo Cataluña ha cortado la emisión de Canal 9. ¿No decían que el idioma no debe instrumentalizarse políticamente? Ya estoy esperando reprimendas de la Comisión de Expertos contra Cataluña y Valencia, en vez de tantas felicitaciones.
http://www.levante-emv.com/television/2010/04/01/cataluna-corta-canal-9-tv3-ve-comunitat/692747.html

Y respecto al catalán, llegamos al punto clave, el 218, página 30. “"…..El Comité de Expertos entiende que este compromiso significa que se facilitará la educación en catalán en aquellos territorios donde se emplee esta lengua. La carta no prevé la enseñanza obligatoria en catalán para todos los alumnos, sino, únicamente que todos los alumnos reciban la educación en catalán si sus padres así lo desean".

Toma ya!!!! el Consejo de Expertos europeo cargándose la inmersión lingüística catalana obligatoria, en el mismo informe que los pankis usan para promoverla (igual es porque no saben leer con atención otra cosa que no sea las escenas de sexo en Tirant lo Blanc). ¡Qué contradicción! Esto es el pan nuestro de cada día de la manipulación ultranacionalista a que nos tienen acostumbrados ciertos partidos políticos catalanes.

En el punto 240, página 33, se quejan de que el catalán se usa poco en el mundo judicial, pues no estoy de acuerdo. El mundo judicial debe ser el más ágil y donde más entendimiento entre partes haya. Cuando uno va a juicio estas chorradas tribales le resbalan. En Cataluña, si las partes lo quieren, se pueden celebrar juicios completamente en catalán, por lo que no hay ningún problema. Pero me parece una chorrada que uno, no queriendo entender el castellano, que sí lo entiende, pida un traductor y un pinganillo para que la otra parte, que no entiende su lengua regional o no tiene la agilidad suficiente pero sí habla castellano, pueda estar en igualdad de condiciones. O más que chorrada, me parece un gasto y complejidad innecesaria cuando además uno debería esforzarse en no tener que pisar nunca un tribunal. Hay que tener cojones o ser muy idiota para dejar la suerte de un juicio en mano de los traductores. Y prefieron infinitamente un buen juez que no sepa catalán y que obligue a toda la sala a usar el castellano, que un fistro prevaricador que me permita el privilegio de usar mi lengua regional.

En el punto 257, página 35, se comenta que el dominio del catalán es una ventaja en las oposiciones a funcionario y se exije como obligatorio en puestos de atención al público, y que se han recibido 117 quejas en el 2005 de que las autoridades estatales no utilizaban el catalán. Bueno, que quereis que diga… Con esta ley, como catalán, nunca podre opositar para funcionario en el País Vasco cara al público, ni en Galicia. Porque una lengua se aprende cuando llevas años viviendo y trabajando, no en una oposición. Así pues, los mejores profesionales se joderán y se tendrá que quedar en su reino de taifa, ya que nos cargamos la movilidad de funcionarios en España. ¿No hubiera sido mejor una ley para promoción y uso progresivo de la lengua regional una vez alcanzas la plaza de oposición por ser el mejor especialista en esa área? No como barrera de entrada. ¿No éramos una tierra de acogida? En fin, siguiendo esta absurda tendencia la patria nacional estará dirigida por los mejores regional-parlantes, en vez de por los mejores directivos. Luego tenemos déficits estelares y mala gestión de entidades públicas en Cataluña y encima nos quejamos.

El informe europeo deja bastantes incongruencias. Por una parte dice que los padres pueden elegir de manera libre la lengua de la educación de sus hijos, adoptar medidas 50-50 para la promoción del catalán en los diferentes medios, pero por otra parte, se saca de la manga en el punto 719 que el catalán debe usarse de manera prioritaria y esencial en la enseñanza en las Islas Baleares, que ya gozaban de un modelo bilingüe sin ningún conflicto. ¿En qué quedamos, Consejo de Expertos de la Comarca de Bilbo Bolsón? ¿Quereis bilingüismo y libertad de elección como proclamais para Cataluña, o quereis monolingüismo monolítico como decís para Mallorca? ¿Y en la Vall d’Aran? ¿Qué modelo proponeis? ¿Inmersión al aranés, que es el minoritario? ¿O inmersión al catalán, que es otro supuesto minoritario respecto al castellano? ¿O trilingüismo aranés-catalán-castellano? ¿O qué coño? Creo que con tantos idiomas vosotros mismos os habeis hecho la picha un lío. Esto no es el Festival de Eurovisión. Si dictaseis unas reglas fáciles de convivencia entre idiomas, todos saldríamos ganando. Pero creo que en este punto lo habeis hecho tan complicado que ni vosotros os enterais.

Por otra parte, ¿les habeis preguntado a los mallorquines si consideran su lengua como catalana? Váyase un catalán a un pueblo como Manacor e intenten entender algo en la lengua de Jaume I, y verán que rápido pasan ambos a hablar el castellano. Eso sí, deseo que valencianos y mallorquines se nieguen a aceptar subvenciones de Cataluña. Cada CCAA debería circunscribir sus inversiones en materia cultural en las zonas donde tiene contribuyentes a sus impuestos, y que yo sepa ni mallorquines ni valencianos pagan impuestos en Cataluña. Y yo como catalán no pago impuestos ni en Valencia ni en Mallorca. Capicci? Si hay que promocionar el catalán en Valencia, que sea a cuenta del dinero valenciano. Vamos, es de jodido sentido común.

A mí me da que el lobby pancatalanista, tan influyente en Europa, ha hecho mucha presión en este informe. Viendo el punto 757 no me queda más que consternarme. Habla de un caso de queja porque un Guardia Civil en Mallorca no había permitido que un intérprete del árabe y el tamazight tradujera al catalán. He oído gilipolleces, pero esta es grande. Vamos, yo soy un árabe y para tocarle los huevos al Guardia Civil, le digo a mi traductor de árabe que le hable en catalán, cuando el traductor sabe castellano. Lo primero es que el traductor es quien debe adaptarse al Guardia Civil, no el Guardia Civil al traductor. Y este caso tan chorra, ocupa un párrafo en todo el informe, y sin embargo en ninguna parte del informe (160 páginas) se habla de la presión que sufren los castellanoparlantes en Cataluña, donde multan lingüísticamente a sus negocios con la famosa delación franquista, y obligan a sus hijos a tener pírrica horas de castellano a la semana, prohibirles su uso en el patio, mientras les enseñan las bonanzas del gobierno del “mártir” Companys (aunque muriesen torturados miles de catalanes de misa bajo su yugo).

El punto 802 página 100 ya raya lo absurdo, respecto a la situación en Mallorca. Ahora no sólo hay que proteger el catalán en Mallorca (que me parece bien si es a un 50-50 con el castellano), sino que además señalan que IB3 (canal mallorquín) va costear y promocionar el doblaje de los programas infantiles al catalán, mallorquín, ibicenco y… formenterense!!! ¿Pero qué cojones es esto? Conforme vamos avanzando en el informe de la Comisión de Expertos van apareciendo nuevos idiomas minoritarios como setas. ¿Pero no los habían enumerado todos al principio del informe? Yo creo que el autor de las primeras 50 páginas es diferente al del resto. Esto es un caos. Caos de informe, y torre de Babel europea es lo que estamos construyendo. Yo también quiero que el Élfico sea lengua oficial, ya que mucha gente lo usa y estudia (sobretodo en la comunidad friki). Eso sí, en muchos de los puntos se acaba con la coletilla de que España no ha proporcionado la suficiente información, España no ayuda, España tal… Es el victimismo y enemigo ficticio que tanto nos alientan en Cataluña.

La Unión Europa debería aclararse de lo que es realmente una lengua. Poner unas condiciones mínimas de uso, historia y antigüedad. Si no esto va a ser el juego de los despropósitos nacionalistas. Una cosa es proteger una especie animal cuasiextinguida que vivenen la Antártida y otra es proteger el pronunciar las sílabas con un chascarrillo diferente. No tenemos dinero para tantos caprichos.

La recomendación principal que el informe hace para Cataluña, es el apartado H de la página 149. En este se plasma la paja mental de todo el informe. Dice por un lado que debe haber un modelo de “plena inmersión + bilingüismo”, en contraposición al “bilingüismo estructurado” pero justamente después dice que la “educación fundamentalmente en la lengua cooficial” “no debe ser obligatorio para todos los niños”. Otra vez joder… Entonces eso no es inmersión obligatoria!!! Es inmersión opcional!!!! Eso SÍ es lo que realmente queremos muchos para Cataluña!!! Pero eso no es lo que quieren los pancatalanistas, ni CIU, ni ERC, ni Solidaritat: ellos quieren inmersión obligatoria aunque Europa diga otra cosa. Otra vez los independentistas en contradicción, con el mismo informe que ellos usan para promocionar su inmersión obligatoria.

Realmente el modelo de inmersión lingüística que tenemos en Qatar-uña es una simple fábrica de votos nacionalistas que hábilmente el monstruito de Desafío Total dejó preparada para allanar el terreno a su partido en los años venideros. Digo eso porque ni los mismos políticos que crearon esas leyes osan dejar que sus hijos reciban tal educación, sino que prefieren llevarlos a escuelas alemanas o francesas donde el castellano está como lengua vehicular. Lo peor de la inmersión lingüística, aparte de que no refleja la realidad de Cataluña, es que va pareja de la inmersión cultural. Ya sabeis… libros de historia con manipulaciones y mitificaciones que muchos ya estamos cansados de desmontar.

Intentan hacernos creer que si no hay inmersión, en Cataluña habrán ikastolas. Pero eso es falso. Yo estudié bastantes años en un colegio privado, y habían profesores que daban clases en catalán, otros en castellano, no había conflictos lingüísticos, ni estábamos separados cual apartheid. Y en el caso más extremo 1 de cada 100 pedía cambiar alguno de los libros que estaban en catalán al castellano, y no pasabaaa naaaaa... Todos tenían las mismas oportunidades y en el patio hablábamos como nos salía de las pelotas y usando ambos idiomas. En cambio en las casuchas prefabricadas de algunas escuelas públicas de Tarragona eras peor que un negro en la universidad del ku-kux-klan si venías de fuera y hablabas castellano, y lo peor es que las matemáticas en un idioma que todavía no conoces son muy difíciles de aprobar. Todo barreras de entrada. Y las casuchas prefabricadas siguen igual tras 20 años. He ahí donde NO invierte la Generalitat.

Todo sea para la construcción nacional. Sí, pero en primera línea siempre enviarán a las masas, a los mas humildes, a los que han lobotomizado, sólo para usarlos como presión para que los nobles catalanes de la oligarquía espartana de los de 300 puedan obtener más privilegios de Madrid. C’est la vie…

Mi opinión resumida es muy sencilla: yo no quiero una Europa ni una España de pinganillos. La información traducida pierde parte vital de su contenido. Para los actos multiculturales se debe adoptar la lengua común oficial. Luego, en cada reino de taifa, que cada uno hable como le rote. Ojalá llegue ese día en el que se defina la lengua oficial de la Tierra (llámale Esperanto o Inglés), y el resto se promocionen como lenguas históricas de estudio (como el Latín). De momento, en la Unión Europea, el siguiente paso debería ser que el inglés sea cooficial en todos los países miembros. Sólo así seremos una potencia capaz de salir de la crisis económica y competir cara a cara con EEUU y China, que se descojonan de nuestros problemas tribales, mundos de reyezuelos y culturas dentro de culturas, exageradas y antinaturales. Las barreras culturales siempre acaban siendo lastres económicos que acabamos pagando penosamente.