Els Països Catalans van crear Primo de Rivera (CAT-ESP)

Una altre història de manipulació nacionalista. Arran de les declaracions del partit independentista català SI intentant comparar Esperanza Aguirre amb el dictador Primo de Rivera, en relació al tema de les xiulades de la final de Copa del Rei, i llençar el missatge subliminal típic tan manit per ERC-CIU de què Espanya oprimeix a Catalunya, Madrid ens roba, els dictadors espanyols van prohibir el català, el feixisme espanyol és una realitat aliena que ha invaït Catalunya i blablaba... em veig amb l'obligació de parlar racionalment de Primo de Rivera sense tufillos i mostrant el que el nacionalisme català intenta amagar a la massa aborregada amb les seves manipulacions.

Respecte Primo de Rivera, com a "ogre dictador, espanyol feixista i anticatalà" cal dir:
1- Miguel Primo de Rivera va ser capitán general de Catalunya i va iniciar la seva dictadura al 1923.
2- Jose Antonio Primo Rivera, fundador de la Falange, va ser el fill de Miguel Primo de Rivera. Va ésser afusellat per conspiració i rebelió contra la II República al 1936 a Alancat. És a dir, és el màrtir de les dretes afusellat injustament en judici sumaríssim de la mateixa manera que Companys és el màrtir de les esquerres catalanes amb el mateix final. Un a un.

Aquí parlarem del primer, que és al que ens referim. Doncs bé, MIGUEL PRIMO DE RIVERA, aquest "DICTADOR OPRESSOR DEL CATALÀ" segons el catecisme nacionalista català (que prediquen tant les esquerres d'ERC com les dretes de CIU), VA ARRIBAR AL PODER GRÀCIES A.... CIU (en la forma de la Lliga Regionalista de l'època, els seus precursors e ideòlegs). Com? Estic boig? Com pot un dictador espanyol anticatalà arribar al poder gràcies a la dreta nacionalista catalana? Això seria totalment un escàndol a Catalunya que la massa aborregada no podria digerir.

Doncs s'explica fàcilment. Al maig de 1922 Primo de Rivera va ésser nomenat capità general de Barcelona. Es va enfrontar a la conflictivitat social de l'època a Barcelona: terrorisme anarquista, pistolerisme patronal, increment del catalanisme, descomposició del sistema de partits de la Restauració, cosa que creava una situació insostenible a nivell polític. Primo de Rivera es va guanyar el recolzament dels sectors més conservadors de la Lliga Regionalista , gràcies a la seva política de mà dura contra la delinquència i conflictivitat social.

Al 1923 va donar el Cop d'Estat amb  el recolzament de diversos sectors de la societat espanyola (militars, industrials catalans, sectors conservadors en general), suspenent la constitució de 1876, prohibint la llibertat de prensa, disolvent el Govern i el Parlament. Al Cop d'Estat s'hi van adherir les institucions de la burgesia catalana:
1- Foment de Treball
2- Cambra de Comerç i Navegació
3- Cambra oficial d'Indústria
4- Societat ecnòmica de amics del pais
5- Institut agrícola català
6- Mancomunitat (de la mà del president Josep Puig i Cadafalch)
etcetc

La Lliga Regionalista es va adherir sense ambigüitats a l'alçament, a la vista de la Revolució Bolxevic a Rússia, i ja sabien el que vindria després en temes de repressió cultural (o són tontos i no savien que estaven financiant a militars espanyols que juren per l'Unitat Nacional). Quan Primo de Rivera va tenir el poder, lògicament, com a eina de control centralista, l'efecte secundari és la repressió indirecta de la cultura perifèrica. Si s'ha de manar un país des de Madrid amb uns pocs militars i en situació de conflictivitat social, no es pot perdre el cost ni temps en traduccions, és qüestió d'efectivitat, no d'odi. Però això no l'importava a la burgesia catalana, perquè entre subvencionar a un dictador anticatalà per evitar que et matin uns anarquistes i parlar català, prefereixen el primer.

Aquest lobbi catalanista respecte a la dictadura va permanéixer... neutral. Cap resistència, cap lluita, cap recriminació... Una mica com després de la Guerra de Successió al 1714. Només un tímid intent de Francesc Macià de fer un cop contra Primo de Rivera des de Prats de Molló al 1925 en nom del catalanisme, esperant el suport del poble català... i ningú el va fer cas, va tenir que contractar mercenaris i el seu intent de cop va fallar i ésser ridiculitzat. Quina lluita, no, del poble català contra els qui reprimeixen la seva cultura i llengua, oi?? El graciós és que estem més sensibilitzats 70 anys després que llavors... Una mica com els fets de 1714, ens importa més i estem més ofesos ara que fa 200 anys, quan els catalans morien cridant "Visca Espanya!". És la baixesa moral de l'ús polític de la llengua e història que ens imposa la casta nacionalista, que en el fons no lis importen més que els seus calers.

O sigui, la història es repeteix entre les relacions dels dictadors espanyols i la oligarquia catalana nacionalista (cas Primo Rivera i després Franco):
1- Es fa un Cop d'Estat amb el suport i financiació de la burgesia catalana per protegir els seus interessos econòmics i demanar proteccionisme comercial
2- Un cop el dictador està al poder, inicia un centralisme dur totalment previsible pel suport de l'exèrcit i per termes d'efectivitat que a ningú dels esponsoritzadors de l'època molestava (sí dècades després)
3- Un cop el dictador perd el poder, vàries dècades després, la burgesia nacionalista catalana intenta netejar la seva imatge històrica, vendre la moto i donar-li la volta a la història, controlant els mitjans de comunicació regionals, per fer veure a la societat catalana que ells sempre havien lluitat a favor de Catalunya i contra el feixisme, que els van perseguir, etcetc.

Primo de Rivera, va tenir per ministre d'Hisenda al fundador de la Lliga Regionalista que va promulgar la Llei de Banques per salvar a la banca arruinada de Barcelona, beneficiant a l'èlit econòmica (entre d'altres al pare de Jordi Pujol, corredor de Borsa) o l'ultraproteccionista política arancel.lària de Cambó, que aillava de la competència a la indústria catalana i vigent fins 1960. O sigui que ganes de destruir Catalunya ni Primo de Rivera ni Franco tenien... De fet va en contra del seus principis d"Unitat Nacional". El que sí que tenien era mandra en que els seus cossos militars perdessin temps aprenent llengues. I bé, això tampoc l'importava als catalans, que tenien problemes més greus com que no els matessin, protegir el seu patrimoni o no morir-se de gana. Mig segle després donem la volta a la truita i fem veure que tot era una lluita opressor espanyol- llibertador català, totalment fals. És agafar un fet secundari i fer-lo com a primari, oblidant interessadament el primari original. Això és una mentida a mitges.

Així funciona hipòcritament Catalunya, en el fons som més espanyols que ningú, però des de que vam perdre el negoci esclavista a Cuba, entre d'altres, ens hem anat allunyant. Ens interessa més la pela que la independència. La independència és per tenir enganyada a la plebe. Tota aquesta corrent nacionalista, quan vé de la dreta nacionalista (antiga Lliga, CIU), és farsa i tenen que netejar la seva imatge històrica col.laboracionista del feixisme controlant els mitjans i fent reingenyeria social. Si es tornés a donar la situació, farien un altre cop el mateix, financiant dictadors espanyols, anteposant els seus calers a la supervivència de la cultura catalana. Quan el nacionalisme català ve de l'esquerra (ERC), té més coherència però és més perillós.

Però el problema és que les dretes nacionalistes catalanes odien més a l'esquerra nacionalista catalana pel fet d'ésser esquerra, que a la dreta espanyola pepera pel fet d'ésser espanyola i centralista. La dreta nacionalista catalana s'odia a sí mateix per aquest fet, ja que tindrien que ser més nacionalistes que de dretes, però la realitat  és que no són tan nacionalistes com deurien sinò més de dretes econòmiques, encara que de cara al poble, per tenir-los enganyants, es fan "amics"  de les esquerres independentistes, els històrics assassins dels seus avis catòlics i empresaris en l'època de Companys. Síndrome d'Estocolm total, amics dels seus botxins històrics. M'agradaria sapiguer què hagués passat si algun familiar catòlic de Jordi Pujol hagués estat entre els 9000 assassinats de l'època fosca de Companys al 1936. Hi hagués continuat amb l'eterna història de que l'enemic és Madrid?

Resum que no t'ensenyaran a l'ESO a Catalunya:
1- Les dictadures són la simbosi entre el poder militar i el poder econòmic, promogudes per minories
2- Una gran part del poder econòmic d'Espanya està a Catalunya i Pais Basc, bastions nacionalistes
3- Sense el suport de l'oligarquia econòmica catalana per finançar, ni del poder militar a Madrid per exectuar, no haguessin estat possibles les dictadures de Primo de Rivera ni de Franco.
4- El nacionalisme català intenta fer veure que el feixisme és aliè a Catalunya per netejar la seva conciència col.laboracionista, diuen que tot és Espanya contra Catalunya, però la realitat és que és més bé Catalunya contra Catalunya.
5- CIU són els hereus de la Lliga Regionalista. Mentre estiguin ben huntats per Madrid amb concessions regalades com Abertis, i participacions a sectors estratègics com Gas Natural, Caixa i Repsol al mercat espanyol, demanaran autogovern però no apretaran massa. I això no és dolent, és menys car que estar governats per esquerres que dilapideixen els calers, donen armes al poble i destruiexen el teixit empresarial.
6- El món és imperfecte, i perquè hi hagi estabilitat hem de suportar aquest travestisme ideològic.
7- En situacions de conflicte social, amb pistolerisme i anarquia, represàl.lies, del.lacions, pobresa, gent morint-se de gana, és una obscenitat intentar amplificar un fet secundari com la repressió de la cultura pròpia, que és una consequüència indirecta previsible quan finances a un dictador, i en canvi oblidar lo que realment li importava a la gent de l'època. Aquesta és la distorsió històrica a la que ens somet la casta nacionalista catalana. Però no és xic parlar-ne, no és guai discrepar, no està de moda als Països Catalans.

Mentres Catalunya sigui el que ha estat sempre, rica i amb un teixit productiu superior, l'interessarà estar amb Espanya per la lògica de que una empresa prefereix un mercat captiu de 50 milions a un de 7 milions, tenint coneixement de la mateixa llengua. Els concerts fiscals, confederacions, immersió lingüística, etc són històries de distracció massiva per aborregats d'arrels no pures que volen sentir-se "integrats i adaptats"; el que realment importa a CIU és tenir presència als consells d'adminstració de l'IBEX 35. I ara un 40% del PIB espanyol està controlat pels lobbies catalans. Com es vol ésser independent d'aquesta manera quan les participacions empresarials són el fet més proteccionista i allunyat del lliure comerç que pot haver-hi en un Estat? Per mí millor una Catalunya amb força a l'Ibex que un nou pais. En temes culturals, per què és necessari separar-se si la llengua catalana ha viscut mil anys en pau amb la resta d'Espanya i només 50 en tensió? La veritat no ven.

Tot aquest text és mentida. He fet servir el criteri de manipulació social actualment utilitzat per les èlits polítiques d'"amplificar el que m'interessa a partir d'un detall" i "oblidar el trascendent".

LOS PAÍSES CATALANES CREARON A PRIMO DE RIVERA


Otra historia de manipulación nacionalista. A raíz de las declaraciones del partido independentista catalán SI intentando comparar Esperanza Aguirre con el dictador Primo de Rivera, en relación al tema de los silbidos de la final de Copa del Rey, y lanzar el mensaje subliminal típico tan manido por ERC-CiU de que España oprime a Cataluña, Madrid nos roba, los dictadores españoles prohibieron el catalán, el fascismo español es una realidad ajena que ha invadido Cataluña y blablaba ... me veo con la obligación de hablar racionalmente de Primo de Rivera sin tufillos y mostrando lo que el nacionalismo catalán intenta esconder a la masa aborregada con sus manipulaciones.


Respecto Primo de Rivera, como "ogro dictador, español fascista y anticatalán" hay que decir:
1 - Miguel Primo de Rivera fue capitán general de Cataluña e inició su dictadura en 1923.
2 - Jose Antonio Primo Rivera, fundador de la Falange, fue el hijo de Miguel Primo de Rivera. Fue fusilado por conspiración y rebelión contra la II República en el 1936 en Alicante. Es decir, es el mártir de las derechas fusilado injustamente en juicio sumarísimo al igual que Companys es el mártir de las izquierdas catalanas con el mismo final. Uno a uno.

Aquí hablaremos del primero, que es al que nos referimos. Pues bien, MIGUEL PRIMO DE RIVERA, este "DICTADOR OPRESOR DEL CATALÁN" según el catecismo nacionalista catalán (que predican tanto las izquierdas de ERC como las derechas de CiU), LLEGÓ AL PODER GRACIAS A. ... CIU (en la forma de la Liga Regionalista de la época, sus precursores e ideólogos).¿Cómo? Estoy loco? ¿Cómo puede un dictador español anticatalán llegar al poder gracias a la derecha nacionalista catalana? Esto sería totalmente un escándalo en Cataluña que la masa aborregada no podría digerir.

Pues se explica fácilmente. En mayo de 1922 Primo de Rivera fue nombrado capitán general de Barcelona. Se enfrentó a la conflictividad social de la época en Barcelona: terrorismo anarquista, pistolerismo patronal, incremento del catalanismo, descomposición del sistema de partidos de la Restauración, lo que creaba una situación insostenible a nivel político. Primo de Rivera se ganó el apoyo de los sectores más conservadores de la Lliga Regionalista, gracias a su política de mano dura contra la delincuencia y conflictividad social.


En 1923 dio el Golpe de Estado con el apoyo de diversos sectores de la sociedad española (militares, industriales catalanes, sectores conservadores en general), suspendiendo la constitución de 1876, prohibiendo la libertad de prensa, disolvente el Gobierno y el Parlamento. Al Golpe de Estado se adhirieron las instituciones de la burguesía catalana:
1 - Fomento de Trabajo
2 - Cámara de Comercio y Navegación
3 - Cámara Oficial de Industria
4 - Sociedad ecnòmica de amigos del país
5 - Instituto agrícola catalán
6 - Mancomunidad (de la mano del presidente Josep Puig i Cadafalch)
etcetc

La Lliga Regionalista se adhirió sin ambigüedades al levantamiento, a la vista de la Revolución Bolchevique en Rusia, y ya sabían lo que vendría después en temas de represión cultural (o son tontos y no sabían que estaban financiando a militares españoles que juran por la Unidad Nacional). Cuando Primo de Rivera tuvo el poder, lógicamente, como herramienta de control centralista, el efecto secundario es la represión indirecta de la cultura periférica. Si se manda un país desde Madrid con unos pocos militares y en situación de conflictividad social, no se puede perder el coste ni tiempo en traducciones, es cuestión de efectividad, no de odio. Pero eso no le importaba a la burguesía catalana, porque entre subvencionar a un dictador anticatalán para evitar que te maten unos anarquistas y hablar catalán, prefieren el primero.

Este lobby catalanista respecto a la dictadura permaneció ... neutral. Ninguna resistencia, ninguna lucha, ninguna recriminación ... Un poco como después de la Guerra de Sucesión en 1714. Sólo un tímido intento de Francesc Macià de hacer un golpe contra Primo de Rivera desde Prats de Molló en 1925 en nombre del catalanismo, esperando el apoyo del pueblo catalán ... y nadie le hizo caso, tuvo que contratar mercenarios y su intento de golpe falló y ser ridiculizado. Qué lucha ¿no? del pueblo catalán contra quienes reprimen su cultura y lengua, ¿verdad? Lo gracioso es que estamos más sensibilizados 70 años después que entonces ... Un poco como los hechos de 1714, nos importa más y estamos más ofendidos ahora que hace 200 años, cuando los catalanes morían gritando "¡Viva España!". Es la bajeza moral del uso político de la lengua e historia que nos impone la casta nacionalista, que en el fondo no les importan más que sus dinero.

O sea, la historia se repite entre las relaciones de los dictadores españoles y la oligarquía catalana nacionalista (caso Primo Rivera y después Franco):
1 - Se hace un Golpe de Estado con el apoyo y financiación de la burguesía catalana para proteger sus intereses económicos y pedir proteccionismo comercial
2 - Una vez el dictador en el poder, inicia un centralismo duro totalmente previsible por el apoyo del ejército y por términos de efectividad que a nadie de los esponsorizadoras de la época molestaba (sí décadas después)
3 - Una vez que el dictador pierde el poder, varias décadas después, la burguesía nacionalista catalana intenta limpiar su imagen histórica, vender la moto y darle la vuelta a la historia, controlando los medios de comunicación regionales, para hacer ver a la sociedad catalana que ellos siempre habían luchado a favor de Cataluña y contra el fascismo, que los persiguieron, etcetc.

Primo de Rivera, tuvo por Ministro de Hacienda al fundador de la Lliga Regionalista que promulgó la Ley de Bancas para salvar a la banca arruinada de Barcelona, ​​beneficiando a la élite económica (entre otros al padre de Jordi Pujol, corredor de Bolsa) o el ultraproteccionista política arancel.lària de Cambó, que aísla de la competencia a la industria catalana y vigente hasta 1960. O sea que ganas de destruir Cataluña ni Primo de Rivera ni Franco tenían ... De hecho va en contra de sus principios de "Unidad Nacional". Lo que sí tenían era pereza en que sus cuerpos militares perdieran tiempo aprendiendo lenguas. Y bueno, eso tampoco le importaba a los catalanes, que tenían problemas más graves como que no los mataran, proteger su patrimonio o no morirse de hambre. Medio siglo después damos la vuelta a la tortilla y hacemos ver que todo era una lucha opresor español-libertador catalán, totalmente falso. Es coger un hecho secundario y hacerlo como primario, olvidando interesadamente el primario original. Esto es una mentira a medias.


Así funciona hipócritamente Cataluña, en el fondo somos más españoles que nadie, pero desde que perdimos el negocio esclavista en Cuba, entre otros, nos hemos ido alejando. Nos interesa más el oro que la independencia. La independencia es para tener engañada a la plebe. Toda esta corriente nacionalista, cuando viene de la derecha nacionalista (antigua Liga, CiU), es farsa y tienen que limpiar su imagen histórica colaboracionista del fascismo controlando los medios y haciendo reingeniería social. Si se volviera a dar la situación, harían de nuevo lo mismo, financiando dictadores españoles, anteponiendo sus dinero a la supervivencia de la cultura catalana. Cuando el nacionalismo catalán viene de la izquierda (ERC), tiene más coherencia pero es más peligroso.

Pero el problema es que las derechas nacionalistas catalanas odian más a la izquierda nacionalista catalana por ser izquierda, que a la derecha española pepera por ser española y centralista. La derecha nacionalista catalana se odia a sí mismo por este hecho, ya que tendrían que ser más nacionalistas que de derechas, pero la realidad es que no son tan nacionalistas como deberían sino más de derechas económicas, aunque de cara al pueblo, para tenerlos engañados, se hacen "amigos" de las izquierdas independentistas, los históricos asesinos de sus abuelos católicos y empresarios en la época de Companys. Síndrome de Estocolmo total, amigos de sus verdugos históricos. Me gustaría saber qué hubiera pasado si algún familiar católico de Jordi Pujol hubiera estado entre los 9000 asesinatos de la época oscura de Companys en el 1936. ¿Hubiera continuado con la eterna historia de que el enemigo es Madrid?

Resumen que no te enseñarán en la ESO en Cataluña:
1 - Las dictaduras son la simbosis entre el poder militar y el poder económico, promovidas por minorías
2 - Una gran parte del poder económico de España está en Cataluña y País Vasco, bastiones nacionalistas
3 - Sin el apoyo de la oligarquía económica catalana para financiar, ni del poder militar en Madrid por ejecutando, no hubieran sido posibles las dictaduras de Primo de Rivera ni de Franco.
4 - El nacionalismo catalán intenta hacer ver que el fascismo es ajeno a Cataluña para limpiar su conciencia colaboracionista, dicen que todo es España contra Cataluña, pero la realidad es que es más
bien Cataluña contra Cataluña.
5 - CIU son los herederos de la Lliga Regionalista. Mientras estén bien huntados por Madrid con concesiones regaladas como Abertis, y participaciones en sectores estratégicos como Gas Natural, Caixa y Repsol en el mercado español, pedirán autogobierno pero no apretar demasiado. Y eso no es malo, es menos caro que estar gobernados por izquierdas que dilapida el dinero, dan armas al pueblo y destruiexen el tejido empresarial.
6 - El mundo es imperfecto, y para que haya estabilidad tenemos que soportar este travestismo ideológico.
7 - En situaciones de conflicto social, con pistolerismo y anarquía, represalias, delaciones, pobreza, gente muriéndose de hambre, es una obscenidad intentar amplificar un hecho secundario como la represión de la cultura propia, que es una consecuencia indirecta previsible cuando finanzas a un dictador, y en cambio olvidar lo que realmente le importaba a la gente de la época. Ésta es la distorsión histórica en la que nos somete la casta nacionalista catalana. Pero no es chic decirlo, no es guay discrepar, no está de moda en los Países Catalanes.


Mientras Cataluña sea lo que ha sido siempre, rica y con un tejido productivo superior, le interesará estar con España por la lógica de que una empresa prefiere un mercado cautivo de 50 millones a uno de 7 millones, teniendo conocimiento de la misma lengua. Los conciertos fiscales, confederaciones, inmersión lingüística, etc son historias de distracción masiva para aborregados de raíces no puras que quieren sentirse "integrados y adaptados", lo que realmente importa a CiU es tener presencia en los consejos de adminstración de la IBEX 35. Y ahora un 40% del PIB español está controlado por los lobbies catalanes. ¿Cómo se quiere ser independiente de esta manera cuando las participaciones empresariales son el hecho más proteccionista y alejado del libre comercio que puede haber en un Estado? Para mí mejor una Cataluña con fuerza en el Ibex que un nuevo país. En temas culturales, ¿por qué es necesario separarse si la lengua catalana ha vivido mil años en paz con el resto de España y sólo 50 en tensión? La verdad no vende.

Todo este texto es mentira. He hecho servir el criterio de manipulación social actualmente utilizado por las élites políticas de "amplificar lo que me interesa a partir de un detalle" y "olvidar lo trascendente".